Aquella Europa espanyola que imaginen

"No, senyor Llarena, Europa no funciona com es pensava. Puigdemont ha guanyat, i vostè ha fet el ridícul"

El ridícul que ha fet Espanya, la seva justícia i el jutge Pablo Llarena és monumental. Ho demostra la ràbia desfermada de l'espanyolisme des que aquest dijous el jutge del Tribunal Suprem decidís rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont només per malversació i retirar les euroordres contra tots els polítics sobiranistes exiliats. Era inimaginable que un país europeu pogués anar tant enllà per una qüestió d'orgull. Llarena ho ha intentat fins el final. I fins i tot el final ha sigut grotesc: ho deixa córrer i incompleix l'obligació que té tot jutge de perseguir qualsevol delicte.

 

En qualsevol país normal, aquest comportament del jutge Llarena -perllongat en el temps- seria reprovat i tindria importants conseqüències. Però a Espanya no només no passa això, sinó que fins i tot el magistrat es permet el luxe de dir-li a la justícia alemanya que s'ha equivocat, que no ha fet el que havia de fer -el que ell volia que fes- i critica la seva "falta de compromís". I els mitjans de comunicació de la caverna compren l'argument. El món al revés! És aquesta manera de fer tan peculiar, tan espanyola, la que els porta a viure situacions del tot extravagants i incomprensibles. Els mateixos que es van passar anys amenaçant i dient que Catalunya sortiria d'Europa, ara volen que Espanya abandoni Schengen.

 

 

De fet, fa uns mesos Alemanya -i la seva justícia- eren la garantia per poder jutjar el president Puigdemont i empresonar-lo per una pila d'anys. Encara recordo quan va ser detingut, i com es va escampar per tots els -seus- mitjans aquella eufòria i fatxenderia tan pròpia de l'espanyolisme més ranci. L'extradició de Puigdemont era pràcticament qüestió de dies. Doncs no, senyor Llarena, Europa no funciona així. Puigdemont ha guanyat, i vostè ha fet el ridícul. I així serà recordat.

 

Comentaris