“Una República Catalana dins la monarquia espanyola?“, preguntava Lídia Heredia a Xavier Domènech en un plató de TV3. I a una frase tan clara, el líder dels nous comuns va respondre amb l’habitual discurs boirós i condicional. L’espai Colau-Domènech-Iglesias s’ha eixamplat precisament gràcies a la indefinició nacional que fa temps que han perdut l’antiga Convergència, per una banda, i l’actual PSC, per l’altra.
Però els comuns catalans també han de resoldre un segon problema. A Madrid, Podemos i Esquerra Unida debaten si els pactes de la transició van ser legítims i, en conseqüència, si la seva proposta política es considera hereva, o no, del PCE de Santiago Carrillo, aquell que va reconèixer les institucions que venien del franquisme, en especial la monarquia designada pel general Franco. Portat a Catalunya, aquest debat es complica encara més perquè, ara i aquí, la transició només és defensada, explícitament, per l’unionisme.
De moment, Domènech i els seus tenen algunes setmanes, uns quants mesos a tot estirar. Perquè al final seran les institucions del règim del 78 les que prohibiran, sense diàleg previ, l’exercici democràtic de les urnes als ciutadans d’aquest país. I corren el risc de ser més regressius que els seus referents espanyols, que fa temps que qüestionen les coses que, com deia el vell tirà, van quedar lligades i ben lligades.
