Apujar els impostos (dels altres)

"El problema vindrà quan la pujada s'hagi dut a terme i molts que hi estaven a favor pensant que això afectava només els altres passaran a estar-hi en contra perquè s'adonaran que també els afecta a ells"

Si ara sortíssim al carrer a fer una enquesta i preguntéssim "Creu que s'haurien de pagar més impostos?", probablement ens sortiria un resultat relativament empatat entre els qui pensen que mantenir l'estat del benestar exigeix apujar la pressió fiscal i els qui pensen que en plena crisi apujar impostos és dificultar la recuperació. Però si sortíssim al carrer i repetíssim l'enquesta, ara amb la pregunta "Creu que vostè hauria de pagar més impostos?" estic convençut que el resultat seria radicalment diferent i que el nombre de respostes negatives es multiplicaria molt.

Vull dir amb això que el debat sobre la pujada d'impostos no és tant sols un debat tècnic, ideològic i polític. No és tant sols que la socialdemocràcia, per quadrar els comptes, aixequi de sobte el puny i parli d'apujar les impostos dels rics, que és una cosa que sempre queda bé. No és tant sols que els liberals diguin que la millor manera de quadrar els comptes és sortir ben aviat de la crisi i que en sortirem abans amb impostos baixos que no pas alts. Això és molt important i molt interessant i dóna per moltes taules rodones apassionants. Però la repercussió política de la pujada d'impostos acabarà regint-se fonamentalment per la segona pregunta, no per la primera. L'impacte electoral i polític de la pujada d'impostos no distingirà entre els que en són teòricament partidaris i els que en són teòricament contraris, sinó entre els que notin en la seva butxaca que els ha afectat i els que no ho notin.

Per tant, el problema per al govern socialista no és avui. Avui, amb habilitat, amb discurs, amb el que faci falta, pot aconseguir –o no- que la majoria de la població trobi justificada sobre el paper una pujada d'impostos. El problema vindrà quan la pujada s'hagi dut a terme i molts que hi estaven a favor pensant que això afectava només els altres passaran a estar-hi en contra perquè s'adonaran que també els afecta a ells. El problema socialista està en el diferencial entre la resposta a les dues preguntes. I més concretament, en fins a quin punt hi haurà un univers dins de l'electorat socialista, que per disciplina o per convicció assumeix avui la perspectiva teòrica d'una pujada dels impostos (dels altres) però després es veurà afectat per la mesura i descobrirà que estaven parlant també de la pujada dels seus impostos. Si aquest univers és petit, els socialistes poden anar a les pròximes eleccions més o menys tranquils. Si aquest univers és prou gran, aniran a les eleccions preocupats, inevitablement. I llavors les crides a la solidaritat costarà molt que funcionin.

I si no, fem nosaltres mateixos, cadascú de nosaltres, socialdemòcrates i liberals, rics, poble i capes mitjanes difícils de situar, l'exercici que demanava al començament. Responguem successivament a les diverses preguntes. Pensem que cal apujar els impostos? Pensem que cal apujar els impostos que paguem cadascun de nosaltres? Pensem que, pel contrari, el que s'haurien d'apujar són els impostos que paguen els altres? D'aquí a un any, comparem les nostres respostes d'avui amb el que hem pagat de més o de menys, en impostos directes o indirectes. Són faves comptades.

 
 

Comentaris