Fa dos mesos, en una entrevista radiofònica, el President Puigdemont reconeixia que el 10 d’octubre havia comès un error i que s’havia d’implementar la República. Efectivament va ser un gran error hipotecar la progressió d’un projecte sòlid, legítim, just i absolutament necessari a unes promeses vagues de diàleg, desant al calaix el mandat de l’1 d’octubre. Sembla mentida que, a hores d’ara, es volgués fer creure a la gent que la reacció de l’Estat espanyol no era previsible. La cruesa de la situació actual és una confirmació de com actua l’Estat espanyol quan detecta les febleses dels qui posen en qüestió el règim del 78.
Quan hom vol avançar, els errors ens han de servir per aprendre i reconstruir. La situació és la que és: tenim presos polítics, exiliats, un Parlament sota setge, una repressió descomunal contra membres de la societat civil i, per si no fos prou, els autors i coautors del 155 fent i desfent a les institucions catalanes com els hi plau i sense l’aval de les urnes. Aquesta realitat no es pot defugir i l’hem d’afrontar col·lectivament i constructivament. I és precisament per això que em sembla malèfic i contraproduent gosar qualificar de traïdors i botiflers aquella gent que porta defensant netament els valors del republicanisme des que tenen ús de raó.
La República que necessitem s’ha de bastir sobres unes bases sòlides i una obertura d’esperit. En aquest sentit, l’1 d’octubre és una pedra angular. És el dia on vam defensar junts les urnes i vam exercir col·lectivament el dret a decidir el nostre futur. I és a partir d’aquesta manera de ser i de fer que arribarem a construir els consensos imprescindibles que ens permetran sumar, cada vegada més, amb tota aquella gent que vol viure en país més democràtic, just, respectuós amb la llibertat d’expressió i els drets fonamentals dels ciutadans que el conformen. Ho saben fins i tot els repressors i fabuladors de l’Estat espanyol.
Al cap i a la fi, ens agradi o no, la República serà el fruit de tots els ciutadans de Catalunya, també, naturalment, d’aquells que avui en són detractors. La República no es pot construir ni des del pensament màgic, ni pot estar condicionada a lideratges unipersonals. L’etapa en la qual ens trobem requereix un lideratge col·legiat, al servei d’un bé comú, per protegir-nos eficaçment dels atacs sistemàtics de l’Estat espanyol contra el nostre, cada dia més minse, autogovern. Atacs a tots nivells, als mestres, als cantautors o rapers, als pallassos i als estibadors, a la llengua, al medi ambient, a les escoles i als hospitals, als càrrecs electes i als líders socials, als qui vesteixen de groc, en definitiva, a qualsevol dels nostres conciutadans. Protegim-nos i defensem les nostres institucions i els nostres drets. Deixem la tàctica i el regat curt, posem les llums llargues i dotem-nos, urgentment, d’un govern efectiu per fer la República!
