No esteu disposats a anar a presó? Jo tampoc. Per això no vaig presentar-me a les eleccions al Parlament. Entenc que molts de nosaltres no tinguem cap ganes d’anar a la garjola però em deixa perplexe que alguns dels polítics independentistes facin mans i mànigues per evitar, precisament, que la “justícia” espanyola els detingui. No és aquesta, justament, la derrota que volíem evitar? La derrota de veure que, efectivament, la por aconsegueix que els nostres polítics es caguin a les calces i es neguin a fer president en Puigdemont? Em fascina que ara a tothom li sembli molt lògic que els parlamentaris cedeixin per no tenir problemes judicials. Escolteu, que tot això anava de fer president el president. De no deixar-nos doblegar. De ser dignes.
La gent va fotre el cap, la cara i l’ull perquè la policia no guanyés contra el referèndum. Estaríem apanyats si haguessim fet com molts parlamentaris independentistes d’ara. Contemporitzar, deixar que tanquessin els col·legis i fer un referèndum simbòlic. No senyor. La gent s’hi va jugar la pell. No oblidaré mai la tensió i la por i els nervis i l’odi. Ara ho deixareu tot i ens direu que vale, que s’ha acabat, que anem a casa i votareu algú que faci feliç a Sáenz de Santamaría? DE DEBÒ? PER POR A LA PRESÓ? QUE NO HO SABIEU? No ho entenc.
Si no voleu anar a la garjola, ok, feu un pas al costat i un altre català agafarà el vostre escó. Feu-ho. Però que la vostra por no segresti la lluita d’un poble que vol el seu president. I el vol ja.
