La nostra política viu atrapada dins dels cicles electorals. Hi ha diferents nivells d’administracions que tenen legislatures que no coincideixen, així que quan no estem a punt d’anar a votar a les eleccions europees acaben de sortir de les municipals. Però no ens enganyem: d’eleccions n’hi ha de primera i de segona categoria , sobretot de més o menys importància segons el valor estratègic i les prioritats dels partits que s’hi presenten i dels electors. Aquest 2010 hi ha eleccions al Parlament i des d’una òptica catalana aquesta es la gran cita electoral però des d’una sensibilitat nacional encara són molt més.
Tradicionalment hem justificat que en l’amor i en la guerra tot s’hi val i com que la política està a mig camí entre una cosa i l’altra no cal ni dir que més o menys tots hem acceptat el joc brut, i més encara en campanya i en precampanya. Però no ens enganyem, acceptar-ho no ha estat un bon negoci. Un dels grans objectius d’aquesta legislatura ha estat discutir i signar els pactes nacionals sobre els quals s’havia d’establir línies polítiques a llarg termini. Les bones intencions han topat amb la falta de voluntat o la incapacitat d’arribar a acords que estiguessin al nivell del nom que se’ls ha donat. Però veritablement cal abonar un terreny neutral en el qual no s’instal•li de forma permanent la polèmica, que és una com plaga que no deixar créixer res allà on s’instal•la.
La recuperació econòmica i el model del país passen definitivament pel disseny de les nostres infraestructures. Aquest és un àmbit en el qual s’ha d’establir un acord sobre les grans línies tot i acceptant i acotant les discrepàncies. Això és bàsic i inexcusable. Sembla paradoxal que hi hagi qui defensa que després de les eleccions aquests hagin de governar amb aquells altres i no considerin que els grans acords es prenguin a priori i que no quedin condicionats per les minories electorals que acaben essent claus per les majories parlamentàries.
Les eleccions haurien de ser tant importants per treure o mantenir governs i governants que, per molt que ho digui el president Montilla, no les hauríem d’haver de fer servir per altres coses.
