Antonio Gramsci, literat

Que la presó és un món ocult per a la societat pot semblar obvi, però no hi pensem si no és que hi tenim algú tancat o ens trobem en un cas com el d’avui. Lettere dal carcere, obra publicada el 1947, és on Antonio Gramsci (1891 – 1937) relata el seu pas per la presó. És un aplec de cartes escrites pel pres polític, entre el desembre de 1926 i novembre de 1933, dirigides a Tatiana, la germana de la seva esposa, Giulia. L’obra, traduïda i prologada al català per Alba Dedeu ha estat publicada per Edicions de 1984 sota el títol de Cartes des de la presó. Cartes a Tatiana Schucht.

No cal dir-ho: en aquesta correspondència hi ha de tot, absolutament. Però el que traspua de les seves cartes unidireccionals (no perquè no tingués resposta, sinó perquè aquest volum és confegit amb les seves cartes), és emoció, sentiment, pensament, però també el malestar psíquic i físic d’un home tancat a la presó, allunyat de la seva família (a la Unió Soviètica) i amb un fill que no arribaria a conèixer mai. Tot i aquests aspectes negatius, es evident que Gramsci tenia un gran bagatge literari i lingüístic (estudiava alemany, per exemple, i una mica de rus, castellà, portuguès o romanès). Per aquest sol fet, ja paga la pena llegir-lo, però n’hi ha més encara.

Se sol dir que els gèneres literaris tenen unes fronteres difuses. Jo, que combrego més amb la idea de la teoria dels vasos comunicants —on la literatura seria tot un receptacle—, crec fermament que hi ha formes d’assaig o de volums epistolars que són perfectament encaixables en una narrativa fragmentària, epistolar o, fins i tot, de viatges. La qualitat i el detall de la seva narració, evident, es pot percebre quan Antonio Gramsci és traslladat de presó en presó i explica anècdotes que són molt significatives, de les quals es desprenen detalls que, sense gaire esforç per part del lector, assenyalen directament la brutalitat del sistema que el va reprimir a ell i a milers de persones, milers de represaliats polítics. A tall de mostra, Gramsci sap —afirma i confirma— que tot el que passa per les seves mans té censura —un funcionari revisa les missives d’entrada i de sortida. Aquest fet, però, una castració emocional de gran magnitud, ataca l’ànim del pres d’una manera determinant.

Antonio Gramsci és essencialment conegut per la seva militància política al capdavant del partit, però també com a teòric marxista italià del segle XX; llegir aquest volum, tanmateix, ens pot fer veure que, tant si s’hi combrega com si no, la lectura de les Cartes des de la presó d’Antonio Gramsci ens mostren un bri d’intimitat i personalitat d’un autor que demostra que la paraula és, com alguns ja saben, eina de subversió.