Ja no s’amaguen. Ni tan sols envien missatges intel·ligents, implícits, subtils. Res d’això. Han passat a l’acció: els xantatges i les amenaces són clares, directes i explícites. Ahir mateix el periodista Luís María Ansón va deixar anar un missatge inequívoc: “Alguns dels més sagaços agents espanyols investiguen la seva activitat, sobretot entre 1995 i 1997, quan treballava a les ordres directes de Pujol”. I, sense cap mena de vergonya, va afegir: “Almenys tres grups periodístics estan escodrinyant la vida del president de la Generalitat i de la seva família”. Però no només això, sinó que li va recomanar que “replegui les veles del seu vaixell secessionista”, i el va avisar que, si no ho fa, “s’enfrontarà, potser en les pròximes setmanes, a un escàndol de majúscules proporcions”. Traduït: Senyor Mas, vigili, aturi’s i, si pot ser, reculi. Des d’Espanya, polítics i opinadors s’omplen la boca de la paraula “diàleg”, quan el que ofereixen són amenaces. S’assembla més a l’acció de collar que a una franca voluntat d’entesa. Ansón ha profetitzat mals auguris a Mas si no frena. Així les gasten, alguns.
- CA
