ANNA ARQUÉ

"Els partits catalanistes no seran jutjats per la sinceritat o per la veritat, ni per la bona anàlisi demoscòpica, sinó bàsicament per l'actitud i per l'ambició"

El referèndum per la independència serà vinculant", va afirmar a La Vanguardia aquesta dona en algun lloc batejada com la "musa de l'independentisme". No és la intenció d'aquest article prendre partit per la Coordinadores o per Plataformes, ni entrar a jutjar la professionalitat major o menor dels d'Osona Decideix o el suposat sectarisme dels altres: tot això no m'interessa el més mínim, ni crec que interessi a la majoria. De fet l'important és que hi hagi hagut la consulta, que els resultats (no parlo només de les xifres) hagin estat considerables i que els partits s'hi hagin sentit interpel•lats. Després vindrà la Iniciativa Legislativa Popular que l'Anna i alguns altres amics i coneguts van presentar al Parlament aquest mateix dilluns, i la seva conveniència, i la seva intencionalitat, etcètera. No vull defugir el debat, hi entraré més tard. Però crec que l'èxit de la jornada de diumenge ha de ser l'argument principal que hem de celebrar, i que la situació política en què s'ha posat el catalanisme és francament interessant.

L'Anna la vaig conèixer el setembre passat, en el marc d'una manifestació que ja expressava cansament del bloqueig institucional. En aquesta manifestació, per exemple, un líder de Reagrupament.cat va començar a parlar-me de majories absolutes. I no em va semblar important que fos veritat o que fos mentida, sinó que hi vaig valorar l'actitud. No és temps de certeses, ni de xifres objectives, ni de posar aigua al vi, sinó d'adoptar l'actitud adequada: no es tracta tampoc de ser imprudents o temeraris, sinó de posar el nostre gra de sorra perquè un globus així no es desinfli de forma innecessària. Dir que un hipotètic referèndum oficial no tindria èxit és just el contrari del "Yes we can", sigui veritat o mentida l'afirmació, sigui justificada i raonable o no: és el moment de les actituds. I els partits catalanistes no seran jutjats per la sinceritat o per la veritat, ni per la bona anàlisi demoscòpica, sinó bàsicament per l'actitud. Per l'ambició. I pel grau de solidaritat amb un moviment creixent.

L'Anna ha passat setmanes i mesos enganxada al telèfon i informant periodistes, organitzant trobades, motivant equips, comunicant missatges. Vam parlar el dilluns de l'endemà i estava completament rendida. Havia culminat la seva tasca fins aleshores tot presentant la Iniciativa Legislativa al Parlament, i la seva satisfacció era molt notable. És important per a ella, i per a tota la gent de la Coordinadora, que els partits també es mullessin després de la consulta. Diuen que ha estat una decisió precipitada: bé, ho comparteixo a mitges. Entenc molt bé que cal comptar amb la política i amb els partits per a tirar endavant processos seriosos, però no tinc tan clar que amb aquestes iniciatives no s'estigui precisament comptant amb ells i donant-los la mà. I tampoc tinc tan clar que, en el marc d'una mena de revolució pacífica i limitada com la que sembla que estem vivint, les iniciatives espontànies puguin ser previsibles i ordenades. Quan la gent reclama lideratge, també és perquè no podem estar tota la vida improvisant. Ara ha sortit com ha sortit. Ara tenim una certa pilota posada damunt del Parlament. La culpa de la situació compromesa d'alguns partits no pot ser dels promotors, ni tampoc dels partits mateixos: la culpa és del marc confús i imprevisible en què ens trobem. Per tant, i pel que fa a les actituds, no és l'hora de la rigidesa sinó de la flexibilitat. De l'adaptabilitat, de la seducció "in situ" i del swing. Oblidin tota partitura. I cordin-se els cinturons.

 
 

Comentaris