Animalisme nihilista, humanisme reparador

"Per a molts el perill és que VOX entri en les institucions. Per a mi ho és molt més que el nostre afecte pels animals faci esdevenir opció política el PACMA"

Jane Goodall diu que com espècie, l'ésser humà va enrere, perquè és l'única criatura capaç de destruir l'entorn en que viu, i que això succeeix perquè pateix una desconnexió entre cervell i cor. Però entre l'animalisme nihilista i l'humanisme reparador hi ha una gran distància.

 

És difícil pretendre contradir una de les icones de la correcció moderna, i no negaré les seves aportacions al coneixement de les conductes i els sentiments dels nostres parents biològics, els primats superiors. Tanmateix, les seves crítiques sobre l'home sols poden ser el fruit d'oblidar la nostra complexa realitat, i el fet que és gràcies d'aquest ésser desconnectat i cruel que altres entitats biològiques són avui objecte de protecció com no ho podien haver estat quan un meteorit va canviar el decurs de la història i del clima sense que l'escalfament de la terra fos ni tan sols una idea, perquè ni una idea era aleshores l'ésser humà mateix.

 

 

El que està clar és que l'humà és l'únic ésser capaç de parlar malament de sí mateix. És potser aquest grau de consciència individual i col·lectiva, aquesta qualitat meta-lingüística, la que fa més difícil acceptar la crítica generalitzada a la humanitat i a les seves fites. Goodall, com en general l'animalisme, pretén ignorar la seva pròpia condició, o que al costat de Hitler va existir Víctor Frankl, o que, com diria Hegel, Hitler i Frankl s'impliquen dialècticament. 

 

El mal és la condició del bé en el món humà, un dualisme al qual certes religions, no obstant, neguen realitat ontològica. Però en el regne animal no hi ha moral, ni culpa, ni penediment. Com a molt, pot haver càstig immediat i primari, però com a mer producte d'una reacció visceral. Intentar fer passar per drets dels animals el que no són més que les nostres obligacions envers l' entorn i la seva conservació va camí de convertir-se en punt essencial de l'agenda política. Per a molts el perill és que VOX entri en les institucions. Per a mi ho és molt més que el nostre afecte pels animals faci esdevenir opció política el PACMA. La primera pot voler combatre una opció ideològica que ens sembli molt valuosa (o no), però en la segona l'enemic a abatre acaba essent la humanitat sencera pel fet de ser entesa com a espècie depredadora. Una paradoxa, si més no.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?