Anar abolint Generalitats

"Si ara no ens decidim a ser, potser sí que al final acabarem com 4 províncies espanyoles més"

Abans d'ahir, el mateix dia exacte en què Felip V abolia la Diputació del General (o Generalitat), la institució que des de feia 350 anys era la clau de volta de la defensa del sistema constitucional català, el ministre d'Exteriors del Regne d'Espanya amenaçava amb suspendre l'actual Generalitat.

És una dada permanent de la història Espanya: des de 1714 i en impecable exercici del dret de conquesta, Espanya ha abolit sistemàticament qualsevol institució d'autogovern dels catalans. Fos la Mancomunitat, el 1923 o la Generalitat, el 1934 i el 1938/39.

De fet, tant Felip V com el dictador Franco van utilitzar gairebé les mateixes paraules per destruir les institucions catalanes.

"El Rey Católico por atención a su Majestad Británica concede y confirma por el presente a cualesquiera habitadores de Cataluña, no solo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos Castillas. Article XIII. Tractat d'Utrecht, 1713".

"Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España. En consecuencia, a propuesta del Ministro del Interior y previa deliberación del Consejo de Ministros, dispongo: Artículo 1. La Administración del Estado, la provincial y la municipal en las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias", decret de 5 d'abril de 1938".

La història moderna i contemporània dels catalans és allò que passa mentre Espanya aboleix les seves institucions. Ha estat així i serà així, excepte si els que deroguem aquesta vegada la Generalitat som nosaltres proclamant la independència.

Catalunya no ha estat ni serà mai reconeguda per Espanya com una nació. Mai. Per això el federalisme és un nou truc de mag de fira –de fira tronada-. I per això, lògicament, no entraran mai a negociar una votació per a la independència de Catalunya. Mai. Per què fer-ho si això són 4 províncies tan espanyoles com León o Badajoz? Un espanyol no és unionista, no pensa que hi hagi alguna cosa diferent a Espanya, considera que tot és Espanya. I si s'ha de carregar el que sigui, s'ho carrega. Pero bueno, qué se han pensado esos catalanes? Hasta dónde vamos a llegar?

Però tot això ja ho sabem i ho coneixem i ho patim. No és cap novetat.

Per tant, nosaltres a votar i a autodeterminar-nos. La independència només depèn dels catalans. Les manifestacions de 2012, 2013 i 2014 han estat molt més que grans èxits, han estat la celebració de l'existència nacional. Som, i per tant, siguem. Tenint sempre present l'exigència i la responsabilitat del moment. Si ara no ens decidim a ser, potser sí que al final acabarem com 4 províncies espanyoles més.

 
 

Comentaris