És el que molts haurien volgut que passés però era humanament impossible. Ja ho diu el diccionari, l’amnèsia és l’oblit dels records i sol aparèixer després d’un trauma sever. Per tant, després del que va passar l’1 d’octubre d’ara fa un any, d’una experiència traumàtica com la que es va viure a molts indrets de Catalunya, s’hauria d’haver activat aquest sistema d’autodefensa que deu tenir el cervell humà per esborrar el que s’havia vist i viscut i, per tant, oblidar. Com si fos tan senzill. Una cicatriu, un trau a la pell, a la llarga es pot difuminar, la podem arraconar al fons de la memòria però no se’n va, és allà i hi serà per sempre més. Sabem què ho va provocar, què ho fa que hi sigui. Una ferida, una nafra, al cervell, el magatzem dels records, és inesborrable. Eliminar els records voldria dir haver de renunciar a una part de la nostra vida viscuda, perqué l’hem viscut alguns amb més d’altres amb menys intensitat però carregada d’emocions i estímuls positius: volíem votar per decidir el nostre futur. Ho recordeu? Sí ja sé que sí, que us en recordeu però de vegades hi ha tan de soroll interessat al voltant que convé refrescar la memòria. És natural, doncs, que aquella dada emmagatzemada a la memòria i gravada a la retina i al cor no caigui mai en l’oblit. Més encara quan hi ha imatges que s’encarreguen d’immortalitzar uns fets que les futures generacions no podran obviar per molt que es vulgui esborrar aquell record i des de certs llocs incentivar aquest oblit progressiu.
En psicologia, el record és la manifestació de l’esperit que reconstrueix el passat fent-lo viure a través del present. Aquell diumenge 1 d’octubre uns van invocar amb violència l’esperit més retrògrad, carca i antidemocràtic que els altres, nosaltres els catalans, ens pensàvem que estava oblidat o que no gosarien conjurar-se perqué es manifestés d’aquella manera, inoblidable. Massa ben instal·lat estava en els bastiments del poder com per poder-lo fer fora. Però les promeses i no pas els records se’ls emporta el vent i és per això que s’ha de continuar treballant perquè quan es faci la reconstrucció del relat dels fets de l’1 d’octubre no s’arribin a produir falsos records que inhibeixen la nostra memòria, el pas previ a l’amnèsia.
