Parlar d’una Catalunya amb ambaixadors és o bé ficció, o bé un exercici històric. Això, si més no, pel que fa a la situació actual del Principat. Però precisament l’aposta literària que fa Albert Villaró és aquesta: ¿què hauria passat si els Fets d’Octubre del 1934 s’haguessin acabat d’una altra manera? Si la independència proclamada per Companys hagués reeixit, i no hagués durat només unes hores, tot hauria canviat forçosament. ¿Quines relacions hauríem tingut amb Espanya? I la guerra amb els nazis, ¿com ens hauria afectat? Qui sap si així el país seria més just socialment i avançat democràticament… El més probable és que sí, però això només és una ficció.
A l’obra hi desfilen un llarg de noms que van des d’Escofet, fins a Carrasco i Formiguera, els germans Badia, Josep Dencàs o el general Batet: tots personatges històrics, que amb els esdeveniments que van tindre lloc a la Catalunya dels anys trenta del segle XX, van tindre un destí que potser hauria estat molt diferent. I aquí és on entra en joc aquesta —llarga, però atomitzada en capítols breus i clars— novel·la de ficció històrica. Terreny per a les especulacions, certament, però bastit des d’una ficció literària que ha guanyat el Premi Josep Pla 2014. Aquesta obra la signa Albert Villaró: és andorrà, nascut a la Seu el 1964, i anteriorment ha publicat un llibre de relats i un total de set novel·les incloent-hi Els ambaixadors.
Certament, i més en el moment en el qual ens trobem actualment, és tot un exercici llegir una obra que es planteja, i posa dubtes, sobre què hauria passat. I el que sí que no em sembla ficció és que podríem ser, perfectament, un Estat funcional…
Els ambaixadors
Barcelona: Destino, 2014
