Amb la Hafida, sense el Felip

"A Felip VI no han servit de res ni la impostura d'una portada a l'Hola! ni la visita, amb cara de compungiment, als nens ferits als hospitals"

Mai com ara Catalunya havia estat tan capacitada per decidir. Mai com ara els catalans havíem estat tan segurs que podem construir una societat més justa, més cohesionada, més segura i més democràtica. I mai com ara hem tingut una consciència tan clara que això ho podem aconseguir de la mateixa manera que ho fan -amb més o menys encert- la resta de les nacions del món.

 

La societat catalana ha adquirit, en pocs anys, una maduresa política espectacular. Ho ha comprovat el propi Felip VI, a qui no han servit de res ni la impostura d'una portada a l'Hola! ni la visita, amb cara de compungiment, als nens ferits als hospitals. La monarquia espanyola és la clau de volta de l'edifici institucional del 78 i és per aquí que s'ensorra un entramat només suportable des de la minoria d'edat política i/o la por a la vella força intimidatòria de l'Estat. Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría s'han convertit, a Catalunya, en nans polítics sense cap influència social.

 

 

Però, en paral·lel, la societat catalana també ha fracassat, com feia palès la germana d'un dels terroristes morts i d'un altre dels detinguts en un missatge coratjós i sincer des de Ripoll. Ella prenia la veu, com deia, pels centenars de milers de catalans musulmans -no pas musulmans catalans- que volen una Catalunya més social, més integrada i, per tant, més segura. La novetat és que aquest país ja és conscient que s'ha de redreçar a si mateix i que, per aconseguir-ho, necessitem molt més la Hafida Oukabir que els tres avions carregats amb polítics de Madrid.

 

Comentaris