A Madrid no tenen cap pla per a una Catalunya espanyola, per això l’únic que se’ls acudeix és aprofundir cada dia més en la represàlia. Però és que tampoc no tenen una estratègia definida per a aquesta crisi. Ni tan sols estan segurs de l’ús la força, almenys des que diumenge U d’Octubre, cap a les onze del matí, van ordenar el replegament de les tropes de l’Imperi, un cop ja estaven incendiades les xarxes socials de tot el món per la repressió violenta contra ciutadans pacífics i desarmats. Des d’aquell moment, milers de policies i guàrdies civils s’han quedat tancats dins de la flota del Piolín. De fet, ells mateixos ja comencen a explicar als diaris de Madrid que les condicions són insostenibles.
A l’altra banda, l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ha convertit l’independentisme en un bloc cohesionat i decidit a tirar endavant sense vacil·lacions, amb els comuns decantats clarament -ara sí- cap al sobiranisme. I, en canvi, ha submergit els alcaldes del PSC en un mar de dubtes, un cop s’ha acabat la primavera pedrista al PSOE, que ha retornat a la subordinació respecte al PP en un temps rècord. Ciutadans assetja Mariano Rajoy des d’un aznarisme renovat i al PP no se li acudeix res més que entrar amb el 155 per la Diagonal.
El moment és complicat i, de fet, amb un règim en minoria social i política a Catalunya l’única fortalesa de Madrid és el suport tancat dels altres estats de la Unió Europea. Però és una veritat universal que els ostatges sempre els prenen els febles..
