Aviat hi haurà eleccions. Amb els canelons, amb el raïm d’any nou o amb els regals de reis s’anunciaran les eleccions anticipades / plebiscitàries i tocarà posar a la balança dels vots les enquestes, les promeses i les idees de futur. I sí segueixo pensant que CiU i ERC s’acabaran posant d’acord d’alguna manera que faci feliç la majoria dels independentistes però avui no vull parlar d’això. El que vull posar sobre la taula és com el (normalment dividit) vot de l’esquerra estarà segurament més fragmentat que mai en aquesta nova cita amb les urnes. Si no vaig errat tindrem els partits que ara tenen representació al Parlament de Catalunya (ERC, PSC, ICV, CUP) i caldrà sumar-hi la marca electoral nova de rebotats del PSC que es presentarà després de les festes de Nadal i el totpoderós Podemos. I això sense contar el Procés Constituent que continua amb l’objectiu de crear un paraigua independentista diferent al de Junqueras.
Davant d’aquest escenari costa imaginar-se un Parlament català amb sis forces diferents d’esquerres. Però aquest país és tan divers i tenim tants matisos en la manera d’expressar les nostres ideologies que potser sí hi ha espai per tots. Ara bé, si mirem les dades veurem que entre ERC (21), PSC (20), ICV (13) i la CUP (3) sumen 57 escons. Si per un moment fem l’exercici d’imaginar que no hi haurà una llista unitària i fem un cop d’ull a enquestes i sensacions tothom estarà d’acord que ERC traurà més diputats dels que té i possiblement la CUP també. Tampoc és gaire difícil veure que el PSC pot veure reduït (potser a la meitat) els seus seients i algú podria pensar que aquest espai l’ocuparia la nova formació de socialistes enfadats amb el PSC. ICV no sembla estar molt preocupat per la factura que jo sí penso que li passarà la seva poc ferma aposta per la independència, però potser m’equivoco. I llavors arriba Podemos que amb la por i els atacs que rep de tothom l’estan fent entre tots més i més gran. Aquest nou partit pot rascar vots de socialistes desencantats i algun oportunista d’ICV i la CUP però m’inclino per pensar que els que haurien d’estar més preocupat per la marca de Pablo Iglesias són Ciutadans i el mateix PP. Els del PSC m’imagino que tenen ja altres problemes… No crec que gaires independentistes convençuts votin Podemos però potser sí molts indecisos i altres persones que normalment no votes i ara estan emprenyats amb tot. Això pot jugar en contra les aspiracions sobiranistes ja que introdueix una nova variable en unes eleccions que havien de plantejar-se com una dicotomia entre partidaris i detractors de la independència. O sigui que Podemos pot ser el representant que de veritat representi amb opcions d’èxit la tercera via.
Per resoldre aquest complicat sudoku caldrà esperar, com deia al principi, a veure quin és l’acord que hi haurà entre CiU i ERC i si existeix alguna altra aliança que aglutini votants de famílies similars. Jo no sóc politòleg, ni cobro per assessorar cap partit… però el meu consell per aquesta amanida de partits d’esquerres és que en la mesura que no se sentin excessivament incòmodes (i ho permetin els egos) busquin pactes o paraigües. Si no ho fan, alguns es menjaran una part molt petita del pastís parlamentari. Ah, i ja que ofereixo consells gratuïts, crec que en aquestes eleccions que vénen els electors castigaran ambigüitats i cagadubtismes. O puta o Ramoneta però les dues ja no hi caben en un programa electoral.
