'Amanece en Edimburgo': L'amor melòdic i els seus excessos

"La trama, recolzada en una senzillesa i una innocència extremes, no aconsegueix sostenir la seva pròpia estructura"

Dos bons amics retornen al seu Edimburg natal després de lluitar a Afganistan. La música apareix ja des de la primera escena, anunciant-se com a part fonamental del llenguatge i recordant-nos, com tants musicals, que la vida, cantada i ballada, adquireix automàticament un altre to. I el plantejament funciona: la dura experiència bèl·lica de fons, l'alegria de tornar per fi a casa, cançons del grup escocès The Proclaimers i un to dolç i amable força contagiós.

Però el contagi va incrementant -poc a poc però constantment- les seves dosis de sucre; escena a escena, paraula a paraula. Un dels soldats no pot pensar en res més que casar-se amb la seva estimada; l'altre s'enamora a primera vista i com mai d'una noia; i els pares d'uns d'ells enfronten una crisi després de dècades d'amor infinit. I tots ells canten molt pulcrament sobre els aspectes més obvis de l'amor i del desamor; ploren i s'abracen; es miren als ulls i somriuen sense parpellejar, no fos cas que perdessin de vista al seu amor durant uns mili-segons.

Certament, "Amanece en Edimburgo" transpira un caràcter optimista, positiu i alegre que es veu recolzat per les melodies de peces tan conegudes com "I'm On My Way" o "I'm Gonna Be" (500 Miles).

Però la trama, recolzada en una senzillesa i una innocència extremes, no aconsegueix sostenir la seva pròpia estructura, tot i les bones interpretacions dels protagonistes.

Adaptació al cinema del reconegut musical teatral "Sunshine on Leith" (que guanyava l'any 2007 el premi al millor musical de l'any al Regne Unit), la segona pel·lícula com a director de l'actor anglès Dexter Fletcher, compta amb coreografies sovint estàtiques i poc vistoses (exceptuant la seqüència que tanca la pel·lícula) i crida estrepitosament el nom de l'amor sense sentir-lo a les entranyes.

Amanece en Edimburgo

Títol original: Sunshine on Leith
Regne Unit, 2014.
Direcció: Dexter Fletcher.
Guió: Stephen Greenhorn.
Actors: George MacKay, Kevin Guthrie, Jane Horrocks, Peter Mullan, Freya Mavor, Antonia Thomas.
Durada: 100 minuts

 
 

Comentaris