Álvarez de Toledo a la reconquesta de Catalunya

"El problema no és ni l'origen, ni l'idioma, el problema és la mentalitat."

Pablo Casado, president del Partit Popular, ha decidit viatjar a l'Espanya pre-autonòmica. Allò que no van gosar fer Manuel Fraga, José Maria Aznar o Mariano Rajoy ho ha fet Casado: imposar el candidat de les eleccions espanyoles per Barcelona passant del partit a Catalunya. Aquesta lògica de Casado és el resultat d'un moviment estratègic vers Catalunya impulsat pels populars espanyols, però també per Ciutadans i Vox: aquest és un territori hostil, que s'ha de reconquerir i que s'hi ha d'enviar la tropa que calgui per aconseguir-ho.

 

Aquesta visió de Catalunya com una colònia que s'ha de domar es va veure clarament amb l'enviament de policies i guàrdies civils durant els dies previs al referèndum. El famós crit del "A por ellos" n'és la demostració més palpable. Però també ho van ser les gestions del rei Felip VI perquè les empreses marxessin de Catalunya.

 

Ara, Pablo Casado, ignorant el PP català, ha decidit enviar a les colònies una candidata que, com a principal virtut, destaca la seva radicalitat contra el sobiranisme i l'independentisme. D'ella podrien haver dit que és una dona preparada que ha viscut a Madrid, Buenos Aires i Londres, i que ha estudiat a l'elitista Northlands School i a la Universitat d'Oxford. Però no, destaquen que no és catalana, que no parla català i que és antisobiranista. Com si el fet de no ser d'origen català fos un gran problema. Catalunya ha tingut un president de la Generalitat, José Montilla, nascut a Iznájar, Còrdova; consellers del govern de la Generalitat com Maria Eugènia Cuenca (Calataiud), Josep Manuel Basáñez (Burgos), Xavier Hernández (Almazán, Sòria); diputats com el traspassat Eduardo Martín Toval (Màlaga); presidents del PP català i exministres com Jorge Fernández Díaz, (Valladolid) i fins i tot el renovador de la sardana, Pep Ventura, era un compositor nascut a Alcalá la Real (Jaén).

 

El problema no és ni l'origen, ni l'idioma, el problema és la mentalitat. Cayetana Álvarez de Toledo desembarca a Catalunya amb un missatge construït en negatiu: TV3 és una màquina sectària; el projecte independentista és xenòfob, segregacionista i racista... És com si se sentís que ha estat cridada a reconquerir una terra salvatge, plena d'indígenes que parlen una altra llengua i que han de ser reconduïts cap al bon camí. És com si els gens del seu llinatge es remoguessin al seu interior.

 

 

Pablo Casado ha mogut una peça al tauler d'escacs que no sembla que serveixi per trobar una entesa entre Catalunya i Espanya, al contrari, sembla que es un peó per aconseguir el contrari. Però el moviment de Casado també és un missatge al PP català: no compta amb ells, ni amb la seva opinió, ni amb el seu treball, ni amb la seva experiència.

 

Nota a peu de pàgina. Convé no oblidar a aquelles persones que són a la presó o a l'exili per haver facilitat que els catalans votessin: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comin, Lluís Puig, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Marta Rovira i Anna Gabriel.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?