Hi ha discrepàncies entre els experts sobre quan arribarà a Espanya l’inici de la recuperació econòmica, però hi ha una plena coincidència en el fet que encara hem de veure molts dels efectes directes de la crisi, sobretot en forma de destrucció d’ocupació. De moment el govern ha actuat de forma pal•liativa sobre la crisi, i el pla signat aquesta setmana per la Generalitat va en la mateixa línia ja que la majoria dels recursos van destinats a mitigar els impactes directes sobre empreses i treballadors. Mentrestant, en els discursos polítics continua apareixent la idea de reformar el model, però no es donen gaires passes en aquesta direcció.
Un cop més la política va demostrar que va per darrera, i amb molt retard, de la realitat. La discussió sobre el canvi de model econòmic és molt anterior a l’esclat de la crisi. La idea de la insostenibilitat d’un creixement exponencial ja fa temps que preocupa tant a economistes com a ecologistes, tot i que alguns hagin obert els ulls tot just ara. Per tant, malgrat el que pugui semblar, la crisi no ha estat generadora del debat i el fet real és que ha ajornat decisions que, tard o d’hora, s’hauran de prendre.
Aquesta mateixa setmana hem tingut dos exemples molt recents. D’una banda hem conegut dades sobre com la crisi ha reduït de forma significativa l’arribada d’immigrants i ha incrementat els nombre de persones que decideixen retornar als seus llocs d’origen. Resulta evident que no hem solucionat la majoria de qüestions plantejades sobre la immigració i que les tensions s’han relaxat exclusivament per una situació conjuntural.
Una qüestió d’ordre estructural que també hem aparcat és el debat energètic, i no cal oblidar que l’especulació sobre els preus de l’energia i els enfrontaments geoestratègics estan en la base de la crisi. El govern espanyol manté el seu discurs antinuclear, però aquesta mateixa setmana ha obert la porta a ampliar les llicències d’explotació de les centrals. Es diu una cosa, se’n practica una altra i es trasllada la solució del problema pels que vinguin desprès.
Sovint sota la idea que les crisis són les que generen les oportunitats hi ha un concepte caïnita de les relacions econòmiques. En tot cas sí que generen les condicions per prendre decisions d’ordre estratègic si es té la clarividència per saber quines han de ser i la valentia per assumir els costos inevitables que generen.
