Als amics Prenafeta i Alavedra

"Ja ho deia Aristòtil sobre la tragèdia: com més amunt hagi estat el subjecte víctima del destí fatal, més atenció genera"

És correcte que, en transmetre la informació sobre el possible trasllat dels imputats pel cas Pretòria, TV3 torni a passar les imatges de Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i l'alcalde de Santa Coloma emmanillats i amb la bossa d'escombraries?

Aquestes imatges aporten alguna informació nova al cas? És obvi que no, donat que són de fa més de vint dies, durant la detenció i posterior trasllat a la presó de Soto del Real. Per què, doncs, repetir-les després de la polèmica que ja van aixecar en aquell moment respecte al tractament poc escrupolós d'unes persones en circumstàncies humiliants quan ni tan sols havien estat jutjades?

Ja ho deia Aristòtil sobre la tragèdia: com més amunt hagi estat el subjecte víctima del destí fatal, més commociona el públic, més atenció genera. Però aquí no estem parlant de ficció, l'objecte d'atenció informativa són persones reals. En el cas de l'alcalde Muñoz, d'importància política decisiva pel seu partit; en el cas dels meus amics Prenafeta i Alavedra, de dos empresaris amb èxit i que fa anys havien estat homes claus en els governs de Pujol i, sobretot, en la constitució d'un projecte de país, Catalunya, amb ambició política, pes industrial i projecció internacional.

No els vaig tractar mai durant la seva trajectòria en el govern de la Generalitat, ho he fet anys després i sempre des d'àmbits privats. Concretament a la Fundació Catalunya Oberta, un espai de debat i idees on es promou el diàleg i intercanvi amb personatges preeminents de diferents àmbits i ideologies deixant clar, això sí, que les conviccions dels que en formem part i escoltem són catalanistes i liberals.

Aquí no hi ha ni menjadores ni dèbits amb ningú. Que un grup d'empresaris catalans inverteixin en coneixement, facin possible una xarxa de coneixences i d'intercanvi intel•lectual, és una tasca ben respectable, excepte per aquells que només accepten un pensament únic, el d'un súper Estat que ho controli tot. La democràcia no és això: sense esperit crític, sense empatia cap a posicionaments que no són els teus, és molt difícil comprendre la realitat i buscar consens per fer progressar la societat i garantir les llibertats individuals i col•lectives.

Avui que tothom s'omple la boca sobre els valors vull dir que per a mi estar al costat dels meus amics quan pinten bastos és una obligació moral; i això no vol dir que no cregui que han de passar comptes amb la justícia si cal, simplement vol dir que els aprecio, i que ara s'ha d'estar amb ells. I em dol que a través d'una televisió pública (que sense Prenafeta no existiria) es faci escarni de la seva persona.

He llegit l'aute, naturalment, i he consultat a diversos experts. I de tot plegat només se n'extreu que l'Audiència Nacional els acusa per haver cobrat unes comissions de 600.000 euros cadascun, rebudes per haver subministrat terrenys a constructores privades, després que aquests mateixos terrenys haguessin estat objecte de diverses transaccions. I aquestes transaccions comencen en ser requalificats els terrenys dins dels plans d'urbanisme dels ajuntaments i amb la modificació ratificada pels propis consorcis, el Consell Comarcal i, naturalment, la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat a través del "Pla Metropolità del Barcelonès".

Si aquests diners no els havien de cobrar, suposo que demanaran també responsabilitats a tots aquests organismes i institucions de govern que prèviament han donat el seu vist i plau a aquestes transformacions en el territori.

De tota manera, empresonar i tractar com a terroristes a persones que han declarat a Hisenda aquests imports suposadament "il•lícits" no és just. I que mentre el senyor Millet es passegi, vagi a comprar el diari i a dinar en un restaurant amb la dona per les rodalies de Barcelona, és incomprensible per a mi, perquè aquest senyor sí que robava i ho ha confessat.

No és corrupte per a la societat alimentar una venjança mediàtica en vers a unes persones que són empresaris i que van tenir poder polític, com si pel fet de tenir una posició econòmica ja se'ls hagués de condemnar? No és corrupte fomentar l'enveja amb un "ja els està bé" o "alguna cosa hauran fet" sense proves? No és corrupte que un personatge com el president de Cantàbria digui que ell els posaria enmig de la plaça per avergonyir-los públicament? I si en el mateix aute es diu que no hi ha perill que deixin el seu domicili per edat i per "arraigo", com és que no tenen llibertat condicional després d'haver registrat i incautat tota la documentació que han considerat?

Si al final s'acaba amb una multa d'Hisenda o una declaració afegida, com els rescabalarem de la vergonya que els han fet passar, de la salut trencada, del patiment dels seus? I tot això només per la voluntat d'un jutge, Garzón, que no sé per què no se'n va a impartir justícia amb uns pirates que se n'han fotut del govern, estan dilapidant els nostres impostos i tenen segrestades i torturades no sé quantes persones encara.

 
 

Comentaris