A hores d’ara, fins i tot els nadons saben que l’anunci de l’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, de fer un referèndum local per annexionar aquest poble a l’Aragó, no és res més que una de les moltes maniobres que porta a terme el PSC-PSOE per intentar desestabilitzar el procés català. En aquest sentit, tots els seus esforços, coordinats amb PP i Ciudadanos, es concentren a ‘fabricar’ una imatge de ‘fractura social’ a Catalunya que vindria a transmetre aquest missatge subliminar: “Hi ha pobles que, horroritzats davant la idea d’una Catalunya independent, volen deixar de pertànyer-hi”. No importa que en realitat tot plegat es redueixi a una mera controvèrsia entre dues administracions, sense cap relació amb el Procés, perquè del que es tracta és de fer soroll a cops de titular.
I el titular, en aquest cas, l’oferia el diari espanyol El Mundo, el mateix diari que, com a corretja de transmissió del ministeri d’Interior d’aquell país, es dedica a publicar calúmnies i proves falses contra polítics catalans amb la intenció d’alterar el resultat de les eleccions a casa nostra. Ves quina casualitat, que fos també El Mundo el primer a publicar els plans de Joaquim Paladella sobre l’annexió de Batea a l’Aragó. Aquest n’era el titular literal: “Batea, el pueblo catalán que quiere hacerse aragonés”. I a sota, com és marca de la casa, un destacat amb aquesta mentida: “El dret de decidir que esgrimeix la Generalitat en la seva espiral secessionista corre el risc de propagar-se en llur territori”. Ai, els deliris elevats a la categoria de fets…
Passa, però, que El Mundo coneix molt bé la ideologia espanyolista de l’alcalde de Batea i, per tal de poder dir el que ell no pot dir, elabora una notícia més en consonància amb l’operació que s’hi amaga al darrere que no pas amb el fet en si mateix, que és irrellevant. I és que l’operació Paladella consisteix a utilitzar les divergències administratives locals amb la Generalitat com a tapadora del veritable mòbil. Un mòbil que tindria una arrel emocional –segons expliquen ciutadans bateans, l’odi del senyor Paladella al govern català és antic, ferotge i visceral– i una arrel ideològica que portaria l’esmentat alcalde a adoptar una posició de talp del nacionalisme espanyol a fi de boicotejar, en la mesura que li sigui possible, el dret d’autodeterminació de Catalunya. De fet, la sola elecció del diari El Mundo com a receptor inicial de l’operació Paladella ja és prou eloqüent.
Però hi ha moltes altres coses que el senyor Paladella no diu. Repeteix tota l’estona, això sí, que els greuges a Batea daten del 1991, any de la seva arribada com a alcalde, i tenen més d’un quart de segle d’història, però no diu per quina raó, si tal cosa és certa, no havia plantejat mai fins ara l’annexió del poble a l’Aragó? ¿Potser perquè sense el Procés no n’hi havia necessitat? Resulta curiós, igualment, que reconegui haver dit el que ha dit sense haver enraonat abans amb la Comunidad Autónoma de Aragón per veure’n els meravellosos guanys que li ofereix a canvi d’abandonar Catalunya. No és aquesta, una prova fefaent que l’operació Paladella no és més que una fal·làcia? On és, d’altra banda, el clam popular dels bateans per deixar de ser catalans? On és la xifra de vilatans que subscriuen l’operació Paladella? No hauria estat més lògic que, havent disposat de vint-i-sis anys de temps per fer-ho, hagués tingut el valor de presentar-se primer a les eleccions amb aquest punt en el programa?
Tant se val. L’autèntica ideologia del senyor Paladella es fa palesa en els arguments i justificacions que exhibeix cada cop que l’entrevisten. En l’entrevista que li va fer Catalunya Ràdio el 19 de juliol passat, Paladella va repetir fins a cinc vegades que ell era “molt català”; cinc vegades en vint minuts. Minut 2:25: “Tingui en compte que nosaltres ens sentim catalans, molt catalans, i jo, concretament, sóc molt català”. Minut 3:25: “Nosaltres ens sentim molt i molt catalans”. Minut 5:10: “Això no té a veure amb sentir-nos més o menys catalans”. Minut 8:01: “Som un poble que ens sentim absolutament catalans i molt catalans”. Minut 13:35: “Vaig néixer a Catalunya, em sento català i somnio amb Catalunya”. Que n’és, de feixuc, el pes de la mala consciència, oi, senyor Paladella? Ja explica la saviesa popular que per saber de quin peu es dol una persona, n’hi ha prou d’escoltar de què es vanta. Simone de Beauvoir també s’hi va pronunciar en un dels seus llibres: “Quan un home afirma que és ‘molt comunista’ s’indica així que no és comunista; un ‘gran home honrat’ és un home que no pertany a la simple categoria dels homes honrats, etc.” Doncs bé, qui presum, fa fum, senyor Paladella.
Hi ha, tanmateix, un parell d’elements descriptius de la ideologia del batlle de Batea. D’una banda, ell no diu mai “el govern espanyol”, ell sempre diu: “el govern”; i ho diu perquè el govern del senyor Paladella, el govern que constitueix el centre neuràlgic de la seva vida i davant del qual sempre s’ha mostrat ben submís, és el govern espanyol. L’altre element és aquesta frase seva: “Si uns tenen el dret de decidir per un costat, altres podem tenir el dret de decidir per un altre”. Francament, sobta que algú que està en contra que aquest 1 d’octubre Catalunya pugui decidir el seu futur nacional es presenti com a abanderat del dret de decidir de Batea. No sembla gaire coherent, això. En tot cas, si el senyor Paladella vol exercir veritablement el dret de decidir de Batea, el primer que ha de fer és plantar-se davant les consignes del PSC-PSOE i donar tot el seu suport institucional al Referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Em permeto recordar-li, això no obstant, que les lleis bíbliques de l’Estat espanyol fan del tot quimèrica l’annexió que proposa. Absolutament quimèrica, per més que el diari El Mundo vulgui fer-nos creure el contrari. N’hi ha prou de llegir-se l’article 141.1 de la Constitució espanyola. Em sembla, a més, tot sigui dit de passada, que Paladella i El Mundo no han pensat gaire en els pobles de la Franja que, posats a fer, podrien voler incorporar-se a Catalunya. Suggereixo al batlle de Batea que ho comenti amb el subdelegado de Madrid, quan aquest el rebi.
Finalment, un petit detall que crida l’atenció de tot plegat és que el senyor Paladella, que diu sentir-se terriblement agreujat pels successius governs catalans, mai no s’hagi sentit agreujat per l’espoliació fiscal que pateix Catalunya sota dominació espanyola. Al contrari, és notòria la indiferència còmplice amb què sempre ha acceptat aquesta espoliació. Tal vegada és per això que tampoc no s’ha plantejat mai de viure en un Estat català –i ara!– o de demanar l’annexió de Batea a l’Estat francès, a la Gran Bretanya o a Andorra. Sens dubte li queda més a prop el País Valencià, però ja s’entén que no li plagui la idea: canviar Catalunya pels Països Catalans seria el mateix que fugir del foc per caure a les brases. Potser la solució serien els Països Baixos.
