Jo al·lego

"No reconec els fets ni el delicte de què se m’acusa"

Aquest divendres conclourà el judici oral als membres de la Mesa del Parlament que hem estats finalment jutjats al TSJC i a la Mireia Boya com a presidenta de la CUP-CC i quedarà vist per sentència. Em refermo en tot el que vaig declarar en les fases d’instrucció aquí i al Suprem i aquest dimarts, i no reconec els fets ni el delicte de què se m’acusa.

Al·lego que el control de constitucionalitat en el sistema polític espanyol, a diferència d’altres sistemes, l’han fet òrgans de control judicials, el TC, no els legislatius, i sempre ex post, no ex ante. Que els textos normatius aprovats pel Ple del Parlament de Catalunya han estat sotmesos a control de constitucionalitat pel TC, i no puc ni es pot entendre que s’utilitzi la Mesa per coaccionar sobre els debats parlamentaris que es poden fer i els que no. Que es va modificar legislació estatal per tal de canviar les funcions del TC, contravenint la jurisprudència prèvia del tribunal que hauria considerat absolutament improcedent i una tutela inacceptable dels diputats que la Mesa del Parlament hagués vetat i limitat la iniciativa parlamentària per raons de contingut.

Que aquesta modificació de les funcions del TC, feta per procediment de lectura única al Congrés, es va fer per perseguir amb amenaça penal la Mesa del Parlament perquè censurés prèviament la iniciativa parlamentària i el debat parlamentari; perquè l’advocacia de l’Estat i el TC poguessin utilitzar la figura dels incidents d’execució per a actes no vinculats i amb un ús indiscriminat per poder justificar una presumpta desobediència dels membres de la Mesa; perquè fos la Mesa la que fes la feina bruta contra el parlamentarisme i vulnerés els drets fonamentals dels diputats de participació i representació parlamentària, de llibertat d’expressió i iniciativa parlamentària i trinxés els principis de separació de poders i d’autonomia parlamentària.

Al·lego que no hi ha entorn geogràfic proper on no es protegeixi el debat parlamentari sense interferències, on no es protegeixi el debat de l’amenaça d’accions penals, on les meses de les cambres legislatives no hagin de preservar, tutelar i protegir els drets fonamentals dels parlamentaris. On no s’apliqui un criteri obert i favorable a la llibertat d’iniciativa dels grups parlamentaris i a l’exercici autònoms de les funcions parlamentàries.

 

I al·lego, finalment, que la voluntat d’escarment i l’empresonament injust de la presidenta del Parlament han empetitit l’estat de dret i les garanties democràtiques en nom del qual els poders de l’Estat fonamenten els judicis al parlamentarisme català.

Queda vist per sentència.

 

Comentaris