El passat divendres 27 d’octubre al matí el Ple del Senat autoritzà al Govern estatal l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Per primera vegada en 39 anys de democràcia parlamentària, el Govern de l’Estat va decidir intervenir l’autogovern de la Generalitat de Catalunya. Alhora, en virtut d’aquest article 155, també intervenia i limitava de manera notable les funcions i les atribucions del Parlament de Catalunya com a cambra legislativa nacional.
El conjunt de senadors catalans ens hi vam oposar frontalment; de fet, només el senador popular Xavier García-Albiol va votar-hi a favor. L’únic senador socialista català, l’expresident Montilla, va decidir absentar-se de la sessió plenària tot evitant així de donar-hi suport com va fer la resta del PSOE.
El tripartit del 155 (PP, PSOE i Ciudadanos) van donar llum verda a l’aplicació del referit article. En el cas del PP, la votació de l’esmentada proposta va ser refrendada i ovacionada per les files del PP com si fos un espectacle. Com una cursa de braus, que a ells tant els agraden.
Convé subratllar un fet sobre el contingut del qual es pretén desdibuixar o desfigurar: el senyor Miquel Iceta, candidat a la Presidència de la Generalitat pel PSC, afirma que si el president Puigdemont hagués convocat eleccions autonòmiques ordinàries tot el dispositiu preparat per a l’aprovació del 155 hauria quedat sense efectes.
Això és rotundament fals.
El dijous 26 al migdia el president Puigdemont semblà decidit a convocar ell les eleccions al Parlament. Doncs bé, en aquest context hauria estat lògic esperar que el PP suspengués la celebració del Ple del Senat prevista per a divendres 27 al matí.
Doncs el PP no solament no va desconvocar el Ple sinó que els seus màxims dirigents van convocar una compareixença pública per anunciar que l’aprovació del 155 era un fet inexorable. El portaveu del PP al Senat, Sr. Barreiros, el vicesecretari general del PP, Sr. Arenas, i el candidat del PP a la presidència de la Generalitat, Sr. García Albiol, van ser els encarregats de fer pública la posició oficial del PP en aquella hora greu.
Que el PSOE feia el paper de majordom principal del PP ja era una cosa sabuda. Però que pretenguin distorsionar la realitat perquè no es vegi quin tristíssim paper estan fent, no podem acceptar-ho. Senzillament, nosaltres hi érem i vam poder viure de prop un dels episodis més tristos d’aquests anys de parlamentarisme.
