Xavier García Albiol sempre ha estat un vers lliure del PP. Quan el seu partit ha intentat dissimular els tics xenòfobs de la seva política migratòria, ell ha fet campanya a Badalona amb cartells de ‘Limpiando Badalona’, i quan Madrid ha delegat en els seus mitjans de comunicació afins campanyes contra l’independentisme vinculant-lo amb idees feixistes per no haver d’embrutar-se directament les mans, Albiol compara a pèl el procés amb el franquisme. I ara es llança a fer campanya pel no al referèndum vinculant de Carles Puigdemont, malgrat que els seus superiors bramen cada dia que el referèndum és il·legal i que a més, no es produirà. Però ell, potser esparverat perquè els independentistes encara no s’han rendit davant de les clavegueres de l’Estat i la indivisió de poder espanyol, va fent números sobre la fam que passaran els pensionistes a l’Estat català i aprofita qualsevol micròfon per relatar els avantatges de seguir essent espanyol. Fins i tot ha fet un vídeo on apareix amb una bandera espanyola pintada a la cara, petonejant diverses noies que duen la senyera a la galta.
Però ha fet un pas més per declarar-se obertament sobiranista… Com a líder del PP al Parlament, ha registrat una moció que demana que el Parlament constati que “la majoria dels catalans són contraris a la ruptura de Catalunya amb la resta d’Espanya” i que l’independentisme no té legitimitat democràtica. I com pot la cambra catalana donar compliment al desig de García Albiol i constatar que no hi ha una majoria independentista? Instant el Govern a convocar un referèndum d’independència, és a dir, exercint la sobirania a les urnes per determinar si el catalans són, com assegura Albiol, contraris o no a “la ruptura de Catalunya amb la resta d’Espanya”. I encara més campanya, Albiol anuncia que presentarà mocions en ajuntaments catalans en contra del referèndum. Que no és l’Estat, qui ho impedirà amb tot el pes de la llei i del que no és la llei?
Probablement, Xavier García Albiol ha entès que no hi ha marxa enrere. Si Catalunya vota, l’Estat espanyol haurà fet fallida, perquè la seva llei no s’haurà aplicat en un dels seus territoris. I si guanya ‘sí’, serà tot el muntatge del règim del 78 el que s’enfonsarà. Val més jugar la carta de participar-hi, perquè, a diferència de l’unionisme, l’independentisme convoca el referèndum sense fer-se trampes al solitari, acceptant la possibilitat que els ciutadans, legítimament, triïn continuar formant part d’una autonomia en règim de monarquia.
