Em sap greu, sincerament, perquè més aviat sempre intento teixir complicitats i no encendre gaires focs, però en aquest cas és de justícia que expliqui, i més en aquest mitjà de comunicació, que el polític Albert Ribera (C’s) no té paraula. I, a més, m’ha fet perdre el temps.
Els lectors que seguiu aquestes columnes deveu recordar que el 12 de desembre de 2013 vaig publicar l’article-carta oberta “Junqueras, sopem?” i el 9 de gener de 2014 vaig publicar l’article “Albert, Joan, Alícia, Pere, David, Artur, sopem?”.
Doncs bé, el mateix 9 de gener a les 11.43 h, Albert Rivera va fer una piulada pública al twitter que deia “@josepmvalles busquem dates i sopem o dinem. Salutacions. @ciutadans_cs @Cs_Santcugat @elsingular”. És a dir, ell mateix, personalment, va adquirir un compromís amb mi per tal de realitzar aquest sopar amb una dotzena de representants anònims i diversos de la societat civil. De fet, va ser l’únic polític que va decidir fer públic aquest compromís. I ves per on, tot ha estat un foc d’encenalls. En aquests sis mesos no només no hem fet el sopar, sinó que aquesta setmana em proposen que el sopar sigui amb un altre representant de Ciutadans, concretament amb Jordi Cañas, perquè, segons em diuen des de C’s, “ara és molt més accessible”.
En aquests temps hem pogut sopar, debatre, preguntar i escoltar a Jordi Pujol, Aleix Vidal Quadras (Vox), Joaquim Nadal (PSC), David Fernández (CUP), Iñaki Anasagasti (PNB) i Dolors Montserrat Montserrat (PP). Tots ells han vingut a sopar a una mateixa casa particular de Sant Cugat. Tots han estat capaços de trobar una data i acceptar la nostra invitació. I tres d’ells han vingut de Girona, Bilbao o Madrid només per aquesta trobada. I perquè consti en acta, aquí podeu veure l’àlbum de fotos dels esmentats sopars.
Albert Rivera no ha trobat un forat en sis mesos per fer aquesta trobada ni per concretar una data; ha demostrat que no té paraula perquè aquest sopar no es farà. I això que ell sap que el contingut del debat del sopar veuria la llum pròximament. Ni així.
La prioritat d’Albert Rivera és fer el salt a la política espanyola i la resta són romanços.
Entenc que el bon polític, per poder fer bona política (catalana, espanyola o europea), ha de ser proper i complir la seva paraula. Proper vol dir escoltar la gent (els electors) perquè són els que un dia l’hauran de votar, fer confiança. I tenir paraula, que vol dir complir les promeses adquirides; és una de les condicions indispensables per tenir credibilitat. Després són molts que se sorprenen de l’abstenció per part de l’electorat… Fets com aquest creen justament desafecció entre els ciutadans i la classe política.
Albert Rivera, està clar, no és accessible. I si una persona no és accessible no pot ser polític o, com a mínim, no pot fer bona política. No oblidem que política també significa habilitat en el tracte amb les persones.
Després de les vacances d’estiu, farem cinc sopars més amb cinc polítics de diferents partits, tots ells a la mateixa casa de Sant Cugat. I dos d’ells amb unes agendes molt complicades, però em consta que els farem.
En continuarem parlant.
