Alamany i l'assassinat de la reputació

"Els Comuns haurien de reconèixer que qualsevol persona té el dret de canviar d'organització, a evolucionar i fins i tot a patir una involució"

La diputada ex-comuna Elisenda Alamany ha estat un dels noms de la setmana informativa per haver fet el salt definitiu sota el paraigües d'ERC, després de diverses giragonses en els darrers mesos que l'han fet saltar de Sobiranistes a Nova i de Nova, ara, als braços de Junqueras. Serà la segona a la llista de les municipals a Barcelona, al costat d'Ernest Maragall.

 

Alamany abandona així l'espai dels Comuns, que ha rebut aquesta operació com si li haguessin donat una dura puntada de peu. Tant és així que l'efervescència característica a les xarxes socials ha fet saltar espurnes amb crítiques malicioses contra l'ex-comuna, a qui trolls d'aquí i d'allà s'han encarregat de deixar ben verda.

 

Des de l'espai dels Comuns algú s'ha dedicat a fer arqueologia digital ressuscitant piulades per llençar-les-hi a la cara a mode d'escarni públic i com a comodí per qualsevol que volgués aprofitar l'ocasió i afegir-se a la crema pública del personatge, el vici número u entre alguns usuaris intensius de Twitter.

 

Siguin o no certes les acusacions contra Alamany sobre l'interès personal de l'operació política que ha fet —des de fora faltarien elements per jutjar­—, els Comuns haurien de reconèixer que qualsevol persona té el dret de canviar d'organització, a evolucionar i fins i tot a patir una involució en la seva trajectòria.

 

 

En aquest cas, per exemple, els principis entre ERC i Comuns —fora de la qüestió nacional— són força coincidents: les dues formacions es presenten com d'esquerres, de manera que quan Alamany reivindica els valors del seu antic partit està reivindicant bona part dels valors que presumiblement defensa també ERC, un organització que està al Govern de Catalunya al costat dels conservadors i que, segons els Comuns, es troba de braços plegats davant les urgències socials del país.

 

Més enllà d'això, el que no sembla massa cortès per part dels seus excompanys dels Comuns és que s'iniciï i alimenti una campanya d'atacs personals que segueixen l'estratègia —que algú ha atribuït a certes esquerres— de voler combatre a qui consideren antagonista procedint a l'assassinat de la seva reputació. No crec que sigui cosa de la nova política, perquè no és gens bonic i alimenta l'assetjament a les xarxes enlloc de contribuir a un debat democràtic.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?