Acabo de sentir la votació per a la prohibició dels toros o curses de braus que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya: 65 a favor de la prohibició, 55 en contra. Ja no es pot anar a toros a gran part de Catalunya perquè, sortosament, a la Catalunya nord sí que en podem veure, a Ceret, que és la plaça més a la vora, a Nimes o a Arles entre d’altres.
He sentit tot el debat per ràdio, de les intervencions dels grups parlamentaris em quedo amb la de Josep Rull, magnífica, tal i com ho va ser en les compareixences i malgrat que hagi votat en el sentit contrari en què jo ho hagués fet, o sigui a favor de la prohibició; tanmateix els seus arguments estan fonamentats en unes creences clares, detallades amb una oratòria diàfana: ell considera que en els braus es maltracta l’animal però no s’està tampoc d’entendre respectuosament aquells qui opten per l’opció contrària i apel•la la llibertat de vot.
La intervenció del portaveu d’ICV ha sigut molt confosa, citant uns versos que Raimon va musicar (per cert, jo els cantava als meus fills quan eren petits) “dorm petit, ta mare et bressa,/ cal que creixis ben de pressa, /fes-te fort per la mort, seràs brau o de pau, /seràs carn d’escorxador o màrtir nacional, /tant se val, per un bou, tot és prou, / ah dels somnis vedelló” (disculpin si hi ha algun error, cito de memòria i no tinc el meravellós Google per consultar). No entenc què hi ha vist aquest bon home en l’esmentat poema que li serveixi per demanar l’abolició de les curses. Si una cosa queda clara és que per a un bou (així anomenen els toros a València) el destí sempre és dolent, a l’escorxador o a la plaça. De tota manera m’ha semblat una manca de respecte que el conseller de Medi Ambient i Habitatge, el gran Baltasar, que és del seu partit, no hi fos present. Sobretot tenint en compte que la qüestió era de la seva competència, o si em permeten l’acudit fàcil de la seva incompetència.
Qui ha estat pitjor, al meu modest parer, ha sigut el representant d’ERC, Joan Puigcercós. Podia haver passat discretament i tal dia farà un any, com el diputat David Pérez del PSC, però no. Ha hagut de fer-se portantveu de la defensa dels animals, s’ha hagut de posar la paraula ètica a la boca i parlar en nom de Catalunya (com té per costum malgrat la seva representació de cap manera majoritària). És senzillament un insult a la intel•ligència de tots nosaltres (el seu poble). Des de la discrepància, respecto profundament els que argumenten coherentment el que per a ells és un maltracte, ara, que un senyor que ha gosat canviar el text de la Iniciativa Legislativa Popular, permetent que els correbous i els bous embolats no es prohibeixin ja que si no no els hi votarà el text, es vulgui erigir com a referent de bones pràctiques pel que fa al tracte amb els animals representa un frau a la democràcia.
Si veritablement ERC pensa que els toros suposen un maltractament, com és que permet que dels mateixos toros en facin burla, arremetin en contra d’ells, els fereixin, caiguin i es trenquin óssos, agonitzin i tornin a pujar a un camió, malferits, per anar al següent correbous? Com veu bé que els lliguin torxes ardents a les banyes (per cert, la part més sensible d’aquests animals, molt més que cap altra) i embogits pel dolor voltin esfereïts, per apagar-les i sant tornem-hi amb un dolor molt més gran al cos que cap altra ferida els pot proferir? És dramàticament clar: a les terres de l’Ebre on tenen molts vots els correbous i el toro embolat són tradicions molt vives i si les prohibissin perdrien els vots. El senyor Puigcercós podia ésser una mica digne i no argumentar el que nega amb els fets.Ja veurem com li anirà a les properes eleccions.
Jo he perdut, d’acord. Permetin-me que feliciti alguns dels comentaristes habituals d’aquest espai que han manifestat amb els seus escrits com abominen d’allò que a mi em corpren, especialment a en “Narcís” i a un lector que signa com “Un senyor antic”. Per més que una servidora els sembli una bèstia, tenen la molèstia de llegir-me i fer comentaris. Gràcies. Penso en el que m’escriuen tots vostès perquè aprenc coses, d’aquí que la premsa digital sigui el futur. El que ja no en té a part de Catalunya són els toros, tot i que saltant-nos la frontera cap al nord trobarem la llibertat. Les indemnitzacions milionàries que suposarà aquesta prohibició sí que les pagarem tots nosaltres. Avui se’m dóna per la brometa tòtila: cornuts i pagar el beure. Dispensin.
