Per responsabilitat. El PNB ha donat el sí als pressupostos de l’Estat perquè, segons diuen, el 155 s’aixecarà de manera imminent a Catalunya. No en tenen la seguretat, però tant els fa. Tard o d’hora haurà d’arribar. També van dir que la intervenció de l’autonomia era un atac a Euskadi, tot i que a l’hora de la veritat el peix al cove pesa més: l’increment de les pensions, una demanda especialment sensible al territori basc, i les inversions en infraestructures. L’acostament dels presos d’ETA, que demanen els governs d’Iñigo Urkullu i d’Uxue Barkos, són figues d’un altre paner. Mariano Rajoy ha garantit per escrit a UPN que no es produirà, tot i la dissolució de l’organització armada. Si el 155 ha d’acabar-se, també algun dia això haurà d’arribar.
Curiosament, aquest dimecres mateix, el PNB i Bildu votaven a favor de la introducció del dret a decidir en el preàmbul del que esperen que es converteixi en el nou estatus basc, partint d’una relació bilateral amb l’Estat. El peix es mossega la cua. La tossuderia per resoldre el conflicte català amb un referèndum, el desafiament popular sense precedents que va suposar l’1-O per a l’Estat espanyol, és el que va empènyer el PP, el PSOE i C’s a aplicar un 155 abusiu i, com es demostra aquests dies amb l’impossible nomenament dels consellers de Quim Torra, arbitrari. I no només això: sense aquelles urnes que els serveis secrets espanyols van ser incapaços de trobar, no hi hauria nou presos polítics catalans a Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real. Dels presos catalans, alguns dels quals són antics coneguts d’Urkullu i Andoni Ortuzar, el PNB n’ha parlat més aviat poc. “Els volem a casa ja!”, va dir Ortuzar en el míting que el partit va fer l’Aberri Eguna. El cert és que no han estat mai un impediment per negociar amb Madrid. La vella escola.
El 155 era també, van dir, un atac a la manera del PNB de concebre l’autogovern. Ho va assegurar Ortuzar en el mateix míting, però ja no ho deu ser. El partit d’Iñigo Urkullu considera ara que, avalant els pressupostos de l’Estat, prioritza els interessos del poble basc als del partit. El PNB vol preservar la seva influència sobre un Mariano Rajoy que veu, com el veiem tots, acorralat per l’ultranacionalisme de C’s. No el vol llençar a la boca del llop. Ai, Albert Rivera: que tremolin els jeltzales si pretenen preservar o incrementar l’estatus de la vella comunitat autònoma amb l’ascens electoral del patriota entre els patriotes. La responsabilitat deu ser això: donar estabilitat al govern del PP, corcat per una corrupció sistèmica d’abast cada cop més insospitat, per no abraonar-lo cap a C’s. Si és que al final resultarà que Rajoy és un moderat.
