No hi ha terme mig. L’enemic és l’enemic. Ho són els pocs intel·lectuals de l’esquerra espanyola que s’han posicionat a favor del dret a decidir o que simplement han insinuat que el règim del 78 erosiona la democràcia espanyola cada dia que roman al poder, sense que això impliqui renegar de la unitat d’Espanya. Ho són els rapers que denuncien que la monarquia és corrupta i lladre, ho són, per descomptat, els qui aspiren a una república si el poble així ho decideix, i ho són també els humoristes que es moquen amb la bandera espanyola, encara que demanin perdó una i mil vegades per la brometa. A Espanya es pot jugar amb tot menys amb la bandera, la monarquia, les empreses de l’IBEX-35 o el franquisme, pilars sobre els quals es va construir el règim del 78.
Dani Mateo ha fet un gag més aviat fluix i sense ànim d’ofendre el sentiment espanyolista, ni tan sols fer una crítica profunda al sistema. La veritable sàtira política la fa el Polònia de TV3. Però un jutge el farà declarar, a instàncies d’un sindicat ultra de la policia espanyola, sota sospita d’ultratge a símbols nacionals i delicte d’odi. Odi contra qui o contra què? Si hagués fet befa d’un sense sostre, dels aturats, dels presos polítics o de qualsevol cosa que només tingui a veure amb els súbdits del règim, ara Dani Mateo no estaria atemorit –li poden caure quatre anys de presó- i la seva carrera professional no estaria en escac. Cap mitjà de comunicació de la brunete mediàtica – a hores d’ara el 95% de l’ecosistema comunicatiu espanyol- no l’hauria tractat com una rata de claveguera traïdora. I per postres, la rata és catalana.
El franquisme sociològic, còmodament instal·lat en un sector de la policia, dels tribunals i del poder econòmic i polític, ni riu ni perdona. Dani Mateo i tots els espanyols demòcrates ho hauran après aquests dies. I també hauran après que, després de molts anys de lluita antifranquista i de venerar la Transició com una operació neta de democratització d’Espanya, al final resulta que ‘¡han pasado!’. I passen perquè el pòsit de quaranta anys de dictadura i de por no s’ha esborrat ni de les estructures d’estat ni del carrer. Poc s’ha escandalitzat la societat espanyola amb el cas Dani Mateo, fins al punt que els insults més comuns que ha rebut l’humorista de La Sexta han estat “rojo” i “comunista” Els sona la terminologia? Ara només cal preguntar-se si continuaran passant o si aquell front antifranquista del ¡No pasarán! tornarà a unir demòcrates.
