Al caire de l'abisme

"Tothom fa veure que sap què passarà però si rasques una mica veus que, en realitat, ningú no en té ni puta idea"

Com més ens acostem al 9 de Novembre més creix el nerviosisme i la incertesa. Tothom fa veure que sap què passarà però si rasques una mica veus que, en realitat, ningú no en té ni puta idea. En els diaris unionistes cada cop es llegeixen més paral.lelismes amb el 6 d'Octubre. És igual que el president Companys es revoltés contra l'Estat amb la complicitat de les esquerres espanyoles. Del que es tracta és d'escampar la por, per això alguns partits comunistes demanen de desobeir el TC, malgrat que no volen la independència. Del que es tracta és d'espantar el català mitjà, que els espanyols sempre han pensat que és idiota.

La consulta és una bomba perquè les urnes són difícils de prohibir i de discutir. D'aquí uns anys, quan els terroristes musulmans hagin tallat uns quants caps més, les urnes perdran bona part de la seva actual força politica. De moment, no sols simbolitzen el paper de Catalunya dins Espanya, sinó que estan al bàndol de les metàfores guanyadores. Si la Generalitat posa les urnes, tant l'Estat com la Unió Europea ho tindran difícil per no escoltar-ne el resultat, sense deslegitimar les seves pròpies institucions, que no paren de perdre adeptes. Sobretot després del referèndum escocès, que moralment sembla que ja han guanyat els separatistes.

Tot i que es diu que Catalunya és com Escòcia però que Espanya no és com la Gran Bretanya, això encara s'ha de veure. Mentre el president Mas no faci un gest irreversible, el discurs de la sospita anirà calant inevitablement entre els partidaris de la independència. Una dels efectes perillosos que té l'ambigutat de CiU és que, combinada amb la intoxicació unionista, crispa força l'ambient. Els unionistes cada cop estan més nerviosos i diuen més bestieses, i els independentistes cada vegada se senten més atrapats entre Espanya i el govern del seu país. L'estratègia de Rajoy d'esperar i de no fer res, podria donar fruits, si Mas no calcula bé el passos que cal donar a partir d'ara.

Una solució als problemes que la consulta pot crear a CiU, seria que Mas deixés en mans del Parlament la decisió d'acatar o no la previsible sentència de la justícia espanyola. Una votació al parlament, donant llibertat de vot als diputats, reforçaria la legitimitat de les institucions del país i contribuiria a aclarir el panorama. Molt millor que una llista conjunta, que naixeria plena de sospites, seria veure quins diputats creuen de debò en la independència i quins no. Una votació faria més transparent el sistema politic català i, cas que guanyessin el partidaris d'obeir l'Estat, les properes autonòmiques tindrien un interès extraordinari.

Pel que fa al carrer, val més que tothom s'ho prengui amb calma. L'objectiu de l'Estat és que ens matem entre nosaltres abans no poguem votar. Només cal llegir els articles de Javier Cercas. Miraran de fer-nos passar per una banda de nazis no sols davant dels espanyols, sinó davant de tot Europa. L'Estat mirarà de posar les condicions d'un daltabaix que el faci aparèixer com un mal menor. Cal tenir paciència i pensar que estem jugant al caire de l'abisme. Si després de Mas i de Junqueres no hi ha res, després de Rajoy tampoc és que quedi gaire cosa.

 
 

Comentaris