Divendres passat, al migdia, vaig topar amb una senyora amiga que sortia d’una sucursal de BBVA. Estava indignada contra el banc. Però alhora satisfeta per la decisió que havia pres en un moment singular, feia pocs minuts. Havia anul•lat tots els comptes corrents i havia retirat tots els dipòsits que tenia en aquell banc. És una petita empresària.
M’explicà el motiu d’aquella decisió contundent: “He rebut un missatge al mòbil que em deia que cal escarmentar als banquers que quan es prejubilen s’emporten a casa 52 milions d’euros. Ho acaba de fer un d’ells”.
“No em diguis!”, vaig exclamar amb perplexitat. “Hi ha molta gent que fa boicot?”, vaig afegir intrigat. “Sí –contestà ella-. No és el primer cop que passa, i no és l’únic banc que mostra impúdicament el seu desvergonyiment. Fa anys el Santander ja va donar 40 milions a aquell que es deia Amusátegui, recordes?”
Trobo que no n’hi per tant, dona. Cal pensar que gent com aquell Amusátegui, el Corcóstegui, i el Goirigolzarri, que han cobrat això o més, no tenen cap culpa pel desastre del sistema financer que ens fa patir a tots i que porta tanta gent a la misèria. Ben al contrari, amiga. Han treballat de valent durant anys. Alguns d’ells ho fan com a empleats. Amb sous baixos si ho comparem amb les enormes responsabilitats que tenen. Són generosos en la seva dedicació al treball pel fet que no tenen interès personal en el negoci. Alguns d’ells ni són accionistes. El gruix dels seus diners els tenen en altres països, els anomenats “paradisos fiscals”, la qual cosa sempre és un risc tal com estan les coses.
Ens han de fer pena més aviat. Són uns pobres diables als quals ara tothom insulta, menysprea i aïlla. Endur-se tants bitllets generats pels clients és un fet que ha estat blasmat amb paraules gruixudes: vergonya, escàndol, obscenitat, abús, amoralitat, fàstic. S’ho senten a dir de tothom: treballadors, empresaris, professionals, polítics.
Pensem, en definitiva, que els bancs van malament. Una prova: només poden oferir interessos del 0’5 % (si ets un “bon client”). Els alts directius de banca són un sacrificats. No els boicotegeu, sisplau. Si hi ha retirada de comptes hi perdrem tots. Quan les coses vagin més maldades aniran al govern a pidolar, i haurem d’eixugar el seu fracàs amb els diners dels nostres impostos.
