Això que dic és un fake?

"Ara ja hi ha qui emet un informe sobre les mentides que hagin pogut dir els polítics en debats televisats, però qui fa l'informe també pot mentir, com pot mentir impunement qui explica què diu l'informe"

He rebut en els últims temps i per contactes diversos de les xarxes socials, notícies que, amb més o menys importància, ja no soc capaç de determinar si són certes o no. Ni tan sols el fet de venir acompanyats d'algun vídeo, o d'un arxiu d'àudio, ni el fet de ser reproduïdes en mitjans de comunicació que abans dèiem "solvents" pot donar fe de la seva veracitat. Alguns són versemblants, però la versemblança no és ja, si algun cop ho va ser, directament proporcional a la veritat.

 

Hem vist gent reproduir traduccions falsejades de sentències, aforaments d'actes o manifestacions multiplicats per quatre, percentatges de votants de primàries que haurien de dividir-se per deu; reportatges i documentals produïts de forma poc equànime, amb una intenció esbiaixada que mai hauria d'acompanyar el bon periodisme. Al costat de tot això i de les mil cortines de fum que es van deixant anar per tapar, una sobre altra, les ignomínies de l'anterior, ja resulta quasi bé innocent que tal o qual mitjà de comunicació, privat o fins i tot públic, vulgui afavorir la ma que li dona el pa.

 

 

Fins i tot podria ser que tot el que he dit sobre el que diuen fos mentida. Ara ja hi ha qui emet un informe sobre les mentides que hagin pogut dir els polítics en debats televisats, però qui fa l'informe també pot mentir, com pot mentir impunement qui explica què diu l'informe. És de franc, mentir sobre la mentida no té sanció. I de la mateixa manera, explicar aquesta estranya sensació meva de presa de pèl construïda amb fets no contrastables apuntalant intencions, però dir-ho sense citar noms i cognoms, em lliura de responsabilitat penal.

 

És estrany, però, que el noi aquest mallorquí amb nom de combinat alcohòlic (no dic el nom, no se sap qui és...) hagi estat condemnat per dir el que pensa, fins i tot, pel que sembla, per dir veritats, que sense dubte ofenen tant com les coses mateixes de què parla...si és que són veritat. En aquesta perillosa hiperventilació de mentides compartides, sols això és cert: que Valtònyc (dic el nom) ha estat condemnat per cantar coses que m'arriben per la xarxa de forma impune: polítics i jutges pederastes de València?, crims infames de Santiago Carrillo?, estelades onejant en cases estrangeres?, sentències que sempre diuen el que millor ens encaixa? Tant fa. Sols els Valtònyc són sentenciats per aquestes coses, i ja està a punt de ser-me simpàtic, ni que sigui per donar la cara, dir-ho a la cara. O això que dic és un fake?

 

Comentaris