Afirma el diari El País, tots aquests dies, que el govern de Mariano Rajoy prepara una proposta per a Catalunya que la Generalitat diu que es mirarà.
Afirma el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, que això és cert. Que hi ha converses, més privades que públiques entre tots dos governs. I que les converses privades no es fan públiques perquè no tindrien l’efectivitat que busquen.
Afirma Xavier García Albiol, coordinador, encara no president, del PP a Catalunya, que no hi ha converses ni res que s’hi assembli.
Afirma Juan Luis Cebrián, ànima i profit del diari El País, que el poder és de l’Estat, que Rajoy l’ha d’exercir, que Artur Mas ha d’anar a la presó, que s’ha de suspendre el govern de la Generalitat, el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament i tot aquell que gosi referèndums. I que això ho ha de fer l’Estat amb els mossos d’esquadra. I, si no en té prou, amb la guàrdia civil. Per això té el poder.
De tot plegat, potser val la pena quedar-se’n, per la claredat, la sinceritat i la coherència, amb Juan Luis Cebrián, més que no pas amb el seu diari. I la pregunta és òbvia: Senyor Cebrián, això que proposa vostè no és l’article 155 de la Constitució. És un cop d’Estat. Vostè proposa fer un cop d’Estat?
Si és això, ara sí que entenem la transició! Que no és ni Rajoy, ni Millo, ni Albiol, ni El País. És Cebrián.
Definició de “poder”, segon Juan Luis Cebrián: “No és vots. És també consciència social, diners i armes”. És a dir, la Transició. O Espanya. Qui diu diàleg?
