“Despropòsit”. Amb aquesta paraula ha qualificat la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, la gravació i filtració de l’àudio del coordinador organitzatiu del seu partit, David Bonvehí, on apuntava que si el procés sobiranista acabés malament el seu partit hauria de presentar “un candidat autonomista” a les eleccions catalanes. “Despropòsit”. I hi estic d’acord amb la paraula, però agafada en un sentit molt més ampli d’allò a què feia referència Pascal.
Despropòsit que un dirigent independentista parli d’eleccions i candidats autonòmics precisament en aquest moment del procés que viu Catalunya, quan s’estan a punt d’aprovar al Parlament unes anomenades lleis de la desconnexió i de convocar un referèndum unilateral. I, a partir d’aquí, despropòsit tot el que ha anat succeint. Despropòsit si membres d’ERC han gravat i filtrat aquesta conversa a un mitjà de comunicació -amb quin objectiu? Abans el partit que el país?-, tal i com han denunciat des del PDeCAT, tot i que ERC ho ha desmentit. Seria un immens despropòsit que passin aquestes coses entre socis de govern -Junts? Pel Sí?-.
Però també és un despropòsit que el propi diputat del PDeCAT recorri a la Fiscalia espanyola per esclarir aquests fets. A la mateixa Fiscalia que demana insistentment que els jutges inhabilitin polítics catalans -tots ells del PDeCAT, per cert-, per haver posat les urnes el 9 de novembre de l’any 2014. És tot plegat d’un despropòsit tan gran que caldria, efectivament, depurar responsabilitats i demanar als nostres dirigents polítics una mica d’honestedad, seriositat i solidesa. Un Estat nou no es construeix amb cadenes de despropòsits.
