La Mesa del Parlament està estudiant quines conseqüències jurídiques comportaria tirar endavant una investidura amb Puigdemont a Brussel·les. Perquè una cosa és que el Tribunal Constitucional obligui ‘només’ a la repetició de la investidura per un defecte de forma i una altra molt diferent és que el Tribunal Suprem consideri delictiva aquesta investidura a distància i amenaci Roger Torrent amb la presó. Precisament per això, ara s’està evitant que hi hagi un avís previ de la justícia espanyola. I és que un dels arguments de la fiscalia per ser tant durs amb els líders independentistes imputats és que els tribunals van advertir-los sobre les il·legalitats que anaven a cometre i malgrat això van tirar endavant.

 

Ara doncs, el primer objectiu a curt termini és l’invers: no provocar aquest requeriment previ i que l’acció de la justícia sigui a posteriori, mai a priori. Aquesta és, per exemple, la diferència que explica les conseqüències desiguals que han patit els responsables del 9N respecte els de l’1O. Uns van ser avisats amb un paper segellat i els altres no. Aquesta estratègia de no trepitjar ulls de poll abans d’hora (més tècnica que ideològica) és la que explica, per exemple, que dimecres passat els cinc diputats a l’exili no demanessin el vot delegat: no es volia cremar un cartutxo que generés un precedent prematur. La petició del vot delegat pels cinc de Brussel·les és una carta intacta que l’independentisme es reserva per la investidura i que no va voler gastar per l’elecció de la Mesa del Parlament. 

 

Amb totes aquestes precaucions (discurs blanc inaugural de Torrent inclòs) es vol arribar al 30 de gener (per posar un dia hàbil per la investidura) sense cap avís del Constitucional. De fet, és un escenari molt probable perquè Carles Puigdemont és un ciutadà lliure, amb acta de diputat i que per tant té dret a ser proposat com a president. I per tot plegat, ara per ara, no hi ha cap fet jurídic que justifiqui aquesta advertència prèvia. En resum: es vol arribar a aquella data amb la mateixa placidesa que quan Miquel Coll i Alentorn proposava Jordi Pujol com a president de la Generalitat.

 

Serà a partir d’aleshores, el dia 30, que l’independentisme tindrà l’oportunitat, ara sí, de cremar totes les naus en una nova escenificació del conflicte amb visibilitat tant interna com internacional. El Parlament investirà Carles Puigdemont amb el benentès (ja previst per tothom) que -igual que la DUI- la seva investidura durarà hores. El govern espanyol presentarà un recurs al Constitucional i el Tribunal, que l’admetrà a tràmit, anul·larà la investidura. Però el gest ja estarà fet i es tornarà a repetir la mateixa dialèctica: una decisió política fruit de l’aval popular tombada per una acció combinada de l’Estat espanyol: Moncloa impugna, TC anul·la, i en aquest cas, a més, el Rei Felip es negarà a signar. Un nou episodi que donarà la volta al món i que cohesionarà de nou el sobiranisme

 

A partir d’allà, l’escenari sí que és completament nou. Hi haurà un president electe però sense capacitat executiva a Brussel·les (no podrà signar decrets perquè no tindran validesa). Llavors, el dilema serà si es va a la confrontació total per forçar un retorn tarradellià de Puigdemont (cosa que implica una retractació de Madrid) o bé s’opta per una via més pragmàtica. Aquesta segona opció consisteix en repetir la investidura amb un president o presidenta que estigui actualment en llibertat, en territori català i que al seu torn coordinarà un govern meitat Junts per Catalunya meitat Esquerra Republicana i sota la tutela ideològica de Puigdemont. És a dir, el que seria a distància seria l’executiu que, un cop al mes, assistiria a una mena de consell de ministres a l’exili. Relat i vocabulari republicà barrejades amb unes primeres decisions ajustades a la llei espanyola fins portar-les al límit per no abandonar el pols amb l’estat. Per exemple, una Generalitat post-155 aplicaria la llei contra la pobresa energètica aprovada fa uns anys i tombada pel TC. És a dir, fer servir la llibertat condicional autonòmica per prendre mesures proto-republicanes.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa