AIRE

20:05 Formentera

M'he passat la vida movent-me. Anant amunt, avall, girant i tornant. Fent anar mans i peus. I peus i mans. Movent el cos i la cara per explicar-me. Movent la cara i el cos per excusar-me. Plorant, somrient. Caminant, nedant, ballant. Però també movent-me en moments i situacions que demanaven parar: L'escoltar, el pensar, el seure, el menjar. Només era al llit, que aconseguia parar. Era aquell moment màgic, aquella posició perfecte, aquells instants previs a desaparèixer en la foscor, que em calmaven. Llavors m'aturava. Em quedava quieta, molt quieta. Immòbil. I ho feia per por a que allò s'acabés. A que aquells instants entre la consciència i la inconsciència s'escapessin per culpa d'un falç moviment. Em feia por moure un braç i que allò ja no fos el mateix. Potser per això, ara, quan trobo alguna cosa que m'agrada, em paro. Encara que només sigui aire.

 
 

Comentaris