El govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha demostrar una gran habilitat per aconseguir majories parlamentàries suficients quan li han calgut. L’últim exemple ha estat a l’hora d’aprovar els pressupostos generals de l’estat de l’any que ve, en un context econòmic i polític prou difícil. Doncs bé el president del govern central no ha tingut cap problema a negociar amb el Partit Nacionalista Basc, a qui fa tant sols uns mesos va enviar a l’oposició en el govern de Vitòria, tot i que ha hagut de blindar el concert econòmic per aconseguir-ho. L’home que presumeix de la seva capacitat d’improvisació ha demostrat les seves capacitats per l’aritmètica parlamentària, però no a l’hora de construir o consolidar unes altres majories: les socials. De fet en aquest àmbit sembla com si Zapatero lluny d’esmerçar-se per fer possible el consens busqués l’enfrontament ideològic per treure’n un rèdit polític. L’últim exemple és la intenció de portar d’aprovar una llei de l’avortament de terminis. Centenars de milers de persones van sortir dissabte per protestar contra aquesta reforma, i des de fins del seu propi partit li han dit que és un disbarat provocador i innecessari. És segur que el govern podrà tenir la majoria parlamentària per aprovar el text, però ho farà posant en evidència que ho fa en contra de l’opinió i la sensibilitat d’una part important de la societat. D’això es tracta?
- CA
