L’anunci per part d’ETA de l’abandonament definitiu de la lluita armada posa fi a més de quatre dècades d’activitat terrorista i a una estratègia que només ha portat patiment, dolor i mort. L’asfixia operativa provocada pel setge judicial i policial dels últims anys sobre l’organització ha estat molt important per arribar fins aquí, però molt més decisiu ha estat l’aïllament de la societat basca als que encara defensaven l’ús de la violència com a via per a la resolució del conflicte. El poble basc ha estat la principal víctima del terrorisme i el que haurà de superar ara aquesta etapa fosca de la seva història amb la generositat necessària que exigeix la reconciliació. Els diferents governs, i aquells que vulguin ocupar responsabilitats de govern, hauran d’estar a l’alçada de les circumstàncies per aprofitar aquesta oportunitat. El terrorisme etarra era l’última manifestació d’una època que s’acaba i l’anunci de la seva extinció definitiva obra la porta a la possibilitat de superar els pactes imperfectes de la transició espanyola. Ara que no existeix el xantatge dels violents ja no pot argumentar que no es pot parlar sota l’amenaça de les pistoles.
