Alguns dels grans moments històrics televisius espanyols del segle XX i XXI els ha protagonitzat Matías Prats. L’últim segurament va ser quan va dir la notícia que el govern dels Països Baixos havia injectat 10.000 milions d’euros per a reforçar la situació d’ ING, banc que havia transformat Matías Prats en la seva cara publicitària espanyola. La cara del presentador de les notícies d’Antena 3 mentre explicava els problemes de l’entitat holandesa era un poema.
Aquesta acció del govern holandès buscava generar alarma social inútilment i alimentar allò que s’anomenen “zombie Banks”, entitats que no paren d’empassar recursos públics pagats pels contribuents per al final acabar petant igualment i de manera amplificada (ING va perdre 700 milions d’euros el 2008 i ja ha anunciat que ben aviat acomiadarà 7.000 treballadors). Si parlem d’un problema momentani aquella era la solució adequada, però si es tracta d’un problema a llarg termini ja no.
A nivell bancari la millor solució mundial ha estat la “sueca” (que és la de Barack Obama), però va ser aplicada a Suècia a principis dels 90. Aquesta consisteix a separar els actius tòxics dels que no ho són, ajuntar els actius tòxics en una agència estatal i fer allò que es pugui amb ells, que és ben poca cosa (bàsicament comptabilitat creativa, com valorem o com paguem uns actius que no valen res?).
En canvi, la solució belga és quedar-se amb el banc sencer, com van fer amb l’entitat Fortis (i que va comportar la dimissió en bloc del govern belga, “només” perquè un col•laborador del primer ministre havia pressionat per comprar més barat), és a dir, quedar-se alhora amb allò bo i allò dolent del banc. Això mateix també van fer els holandesos amb el banc ABN (sembla que els polítics tulipans es juguen als daus si rescatar un banc o nacionalitzar-lo). Malgrat cada vegada hi ha més veus favorables a la nacionalització dels bancs sembla però que a Bèlgica no n’estan orgullosos i fan el que poden per encolomar Fortis a algú altre, com els francesos de BNP.
Per tant, la solució espanyola és la millor a curt termini: garantir tots els dipòsits, tal com van fer amb Caja Castilla la Mancha, però només és factible mentre no falli cap gran banc. Per cert, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid i que una caixa d’estalvis control•lada pel mateix PSOE s’han ensorrat, el govern espanyol intentarà tornar a regular el sistema i si pot ser central•litzar legalment les caixes d’estalvis minant el poder de la Generalitat a La Caixa.
En tot cas sembla que la colla d’indigents intel•lectuals que governen a l’Estat espanyol (país líder en destrucció d’ocupació) i Catalunya faran millor copiant el que es fa fora i deixar de fer-se els “llestos” de la classe, doncs a partir d’ara quan Zapatero es passegi pel món dient que el seu és el sistema financer més fiable serà rebut amb sonores riallades que travessaran l’Atlàntic.
Als Estats Units la crisi va començar quan a algú se li va acudir preguntar què eren i quant valien una sèrie d’actius que havien anat passant de mà en mà, préstecs d’alt risc que segurament ningú tornaria. A l’Estat espanyol això no ha passat perquè aquests crèdits i hipoteques no s’han revenut, els ha conservat el mateix banc en silenci i dissimuladament. Quan tardaran a sortir a la llum els actius tòxics “made in Spain“?
