Aquesta tarda, escoltant el Clapés, he sentit com posaven un fragment del programa d’aquest matí de “El Programa de Ana Rosa”, de Telecinco. En aquest fragment, un reporter del programa anava a una terrassa amb la Dolores, independentista, i la Isabel, presentada literalment com a “españolista”. La Dolores i la Isabel són “amigas de toda la vida”. Més tard he anat al web del programa per veure la conversa emesa, que ha quedat resumida a menys de tres minuts però s’intueix que ha estat bastant més llarga. L’hora d’emissió: les 09:36 del matí. L’objectiu del programa era mostrar les diferències de pensament existents avui a Catalunya. Cap al final del tros emès, però, la Isabel pregunta: “Y los que hemos nacido fuera qué?”. I en aquest punt el reporter li pregunta a la Dolores: “serías partidaria que una persona que no hable catalán sea expulsada de Catalunya?”. M’ha estat a punt d’agafar un ictus.
La manera com el reporter li ha preguntat a la Dolores si seria partidària que una persona que no parli català sigui expulsada de Catalunya ha estat amb la mateixa naturalitat amb la que hom li podia haver preguntat si li agrada la truita de patates amb ceba o sense ceba. És aquesta naturalitat la que m’ha provocat un sentiment d’astorament, d’indignació i de frustració. I és que la manera com ha plantejat la pregunta donava per sobreentès que aquesta era una qüestió real i plantejada per a l’hipotètic estat català i que ell, el reporter, es limitava a preguntar-li la opinió.
Porto molts anys llegint i analitzant informacions sobre el procés d’autodeterminació de Catalunya i mai m’he trobat enlloc, ni a mode d’esborrany, cap document mínimament seriós on es plantegés la possibilitat d’expulsar ningú per raó de llengua. Si la Dolores hagués tingut reflexes li podria haver contestat que a la llei de transitorietat (aquesta que ha suspès el TC) es consagra el castellà com a llengua cooficial. I a la Isabel, tan preocupada per “los que hemos nacido fuera qué”, només caldria recordar-li que la mateixa llei preveu la doble nacionalitat a tothom qui ho vulgui. Però clar, aquesta no era la feina de la Dolores sinó del periodista que moderava la conversa. Si ho ha dit, ha estat eliminat de la conversa editada. Però és igual, el cas és que, opinés el que opinés la Dolores, ha quedat instal·lat que hi ha un debat real sobre aquesta mesura. Amb un petit detall: que és inexistent.
Aquest tros d’article que heu llegit fins ara substitueix el que estava redactant fins el moment que he escoltat aquesta conversa gràcies al Clapés. Aleshores ho he esborrat tot i m’he posat a escriure això que ja heu llegit. I de què anava aquell text ja eliminat? Doncs de les paraules del fiscal de la general de l’Estat, el sempre prudent, neutral i també reprovat pel Congrés dels Diputats, José Manuel Maza. Aquest matí ha dit a la COPE que “miles de catalanes están abducidos” (curiosament els independentistes) perquè no saben que “el referendum es delito y no es legal”. Bé, això no és estrictament així: des del 2005 el codi penal ja no contempla la convocatòria d’un referèndum com a delicte. I efectivament no és legal. Però no és legal amb la legalitat espanyola. Ho és amb la legalitat que emana del Parlament i que ha suspès el Tribunal Constitucional.
En qualsevol cas aquest aclariment no era per entrar en l’enèsim debat jurídic que hi ha aquests dies al voltant del tema. Era per aclarir que sí, que efectivament hi ha una consciència col·lectiva que s’està trencant amb la llei espanyola. Ningú es pot donar per enganyat o abduït. Però és clar, el que es desprèn d’aquest còctel entre Maza i el reportatge d’Ana Rosa és que, curiosament, els qui creuen en la independència, com la Dolores, sempre són els abduïts i els adoctrinats mentre que els que creuen en la unitat d’Espanya, com la Isabel, sempre són lliure pensadors crítics que han arribat per si sols a la conclusió constitucional que Catalunya només pot ser espanyola.
Epíleg: la Dolores i la Isabel continuen sent amigues i en cap moment del reportatge s’han tirat el cafè calent pel cap. No han estat a temps de demostrar els terribles problemes de convivència que hi ha a Catalunya entre independentistes i dependentistes.
