Cada dia dedico uns minuts a llegir les notícies catalanes i espanyoles a través d’Internet. Durant aquest temps intento absorbir tota la informació i la sensació que tinc, des de l’altre punta del món, és que Catalunya i Espanya estan completament capgirades, desordenades i sembla que ningú faci res per endreçar-les.
Falten pocs mesos per a les eleccions a la Generalitat de Catalunya i els nostres polítics ja fa temps que preparen el terreny. Fa la impressió que en comptes de treballar pels ciutadans, treballen pel partit, l’objectiu sembla ser obtenir el poder i un cop obtingut lluitar per mantenir-lo. Una actitud absurda, perquè en teoria es fa política per millorar les coses i no per guanyar el poder. Aquesta és l’opinió que ha manifestat Artur Mas, en el seu primer míting com a candidat de Convergència i Unió per a les properes eleccions a la Generalitat. Durant el discurs, citant la frase d’Albert Einstein “El destí més alt al que pot arribar una persona no és governar, és servir”, va afirmar el seu desig de treballar per als catalans. No discutiré que es tracta d’una cita plena de sentit i que sens dubte és el que haurien de fer tots els polítics, però els discursos de precampanya sempre estan plens de bones intencions i de coses boniques, que la majoria de catalans ja no ens empassem. A qui votar a les eleccions autonòmiques serà una qüestió difícil de respondre per a la majoria de catalans i espero que no acabi resolent-se amb un alt índex d’abstenció, però el panorama polític actual no ens facilita les coses a l’hora de decidir.
Per una banda tenim aquest Artur Mas ple de bones intencions i voluntat de canvi, però el seu discurs em sona massa perfecte. I també hi ha Reagrupament que, despertant noves esperances, podria donar resposta a part de l’electorat català, però ja discuteixen a abans de començar.
No podem oblidar el govern actual, el govern de les tres teresines. Un govern de tripartit que no ha fet més que perdre el temps barallant-se. Insisteixen en defensar que estan units, però al mateix temps no fan més que discutir en públic. L’últim en reafirmar la unió entre els tres partits ha estat el portaveu adjunt del PSC, David Pérez, que s’ha quedat ven ample dient que “Ara el govern està sòlid com el primer dia. Que el govern està dividit és més un desig que una realitat”, però mentrestant, el líder d’ERC, Joan Puigcercós, ha criticat als socialistes catalans i a ICV per oposar-se a les consultes independentistes, a la llei del cinema o a la de vegueries, argumentant que en el difícil moment de crisis que vivim no és moment de discutir aquestes qüestions.
Després d’experimentar amb el tripartit queda clar que no és la millor opció de govern, però com ho haurien fet per separat? Aquesta és una qüestió que per sort o per desgràcia possiblement esbrinarem en el futur. El PSC confia en obtenir una majoria a les properes autonòmiques i té tot el suport del PSOE. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero va elogiar, el passat dissabte la feina del president de la Generalitat, José Montilla. I referint-se a la gestió que el PSC està fent del creixent moviment independentista a Catalunya va dir que Montilla ha de mantenir el rumb de la centralitat’ i ‘clavar-se com una columna de fortalesa’ i no fer ‘concessions a la galeria’, perquè d’aquesta manera ‘obtindrà més suport social’. Ja es pot anar clavant davant de la Generalitat, perquè aquesta actitud de tancar els ulls enfront de les demandes independentistes acabarà passant factura al PSC a les properes autonòmiques.
