L’altre dia vaig veure un home que volia ofegar-se dins d’un cafè amb llet. Era votant d’Iniciativa per Catalunya. No ho faci senyor, no val la pena. Deixi que li somrigui el sucret. Podem ser feliços sense decret llei. Podem embotir-nos la boca de taronges i treure-li suc a la vida. Ai, que m’escatxigo! Netegi’s, netegi’s. Ara ho veu clar. Vostè creu que Iniciativa el representa? Tic-tac. Tic-tac… Així, a qui representa?
No sé. No sé. Tampoc sé si recorden. Però fa un temps vaig escriure sobre un bon amic meu, votant d’IC. Bé, sento dir-los-hi que encara no li han donat l’alta del centre de desintoxicació. Tranquils. Se’n sortirà. He parlat amb els metges i els micos que el tracten. Pobre. Snif, snif. Diagnòstic definitiu: un vot menys. Però quants en portem ja? Qui vota IC? Tic-tac. Tic-tac.
Ei, que tic-tac, que s’admeten respostes. Encara existeixen els votants d’IC, o són tots al Govern, i a la galàxia d’administracions públiques del país i de la confederació intersideral del pistatxo vegetal? Estem davant d’un partit on tants càrrecs tants votants? Per quan un concurs que es digui Impossible Conèixer-lo (IC)?
Ens ha de preocupar que un partit que Governa no es vegi al país i el pitjor de tot: ni l’entengui ni el vulgui entendre. IC és un microbi metropolità que gestiona, com una plaga llagostera, el país. Això és greu. Què saben del país? Res. Diuen no al Transvasament de l’Ebre només per morralla política i el del Ter? Del Ter no en parlen, perquè beneficia Barcelona i abandona Girona. I un dia en parlarem més i més del Ter (i de la indigestió líquida d’IC) i de Lleida, i de Tarragona.. Perquè Catalunya no és Barcelona. Catalunya no és IC. Perquè IC vol dir Ignorar Catalunya.
I manen. Manen els que legislen sobre els enciams i no han vist un enciam en sa vida, ni en l’altra vida. Manen els que pretenen defensar la natura i van contra natura. Això ens mana i au, mama. Ho ha dit clarament aquesta setmana el gran historiador Josep Termes: va donar-se de baixa del PSUC quan va deixar de ser un partit d’obrers i portat per obrers i hi entraven “els nois de casa bona a manar” Actualitzin les dades. De fet, de fet, a qui representa IC?
Als funcionaris? Raça de sang irreal en un món sanguinàriament real. Hi ha una Catalunya i una altra Catalunya funcionarial. Prenguin nota. Catalunya no podrà tirar endavant sinó s’entra amb katana vietnamita endreçadora a l’univers dictatorial-feudal del funcionariat. La propera guerra serà aquesta. S’olora la pólvora. Noten com la gent que sua litres i litres de realitat ja n’està fins als nassos pebroters dels privilegis i absurditats del funcionaritat? Noten la violència de les converses? Apareix la paraula “funcionari” i tothom es treu ansiolítics (i destrals, i M35K automàtics) de les butxaques. Vota Front d’Alliberament del Funcionariat (FAF)! Així, això representa IC un món immòbil que va contra el món mòbil d’avui? La roca i la soga al coll del suïcidi social i existencial? Pregunto.
Cada cop es clarifica més tot. Veig, veig… IC desapareix. Desapareix. Diluïda en el cafè amb llet del PSC. D’això es tractava, de representació.
