Fa uns dies vaig passar pel davant d’un establiment de L’Òptica Universitària on hi havia un cartell a l’aparador: ‘No pugem l’IVA’. M’hi vaig apropar, no fos cas que no ho hagués llegit bé i necessités entrar a fer-me una revisió oftalmològica allà mateix, però el cartell continuava immutable: ‘No pugem l’IVA’… com qui es retira en la puja d’una subhasta. M’imagino que, a banda de no pujar-lo, tampoc el deuen haver apujat, però això és només una suposició meva.
Tenia moltes ganes d’entrar a la botiga i preguntar-li a la noia dels cabells rossos i arrissats (que no és el mateix que arrossos i rissats) què n’havien fet de la lletra que li mancava al verb, però em feia por. I si, al dirigir-me a ella, veig que a la seva bata duu un nom com ‘Riadna’, o ‘Urora’, o ‘Raceli’? I si, creuant aquella porta, m’endinso en un món on la lletra ‘a’ desapareix de l’inici dels verbs com un zero a l’esquerra, però variant el seu significat?
Abans de passar, vaig apassar el camí mentalment. Em va costar molt, però m’hi vaig acostar. A la bata vaig llegir, alleujat, el seu nom, Pilar, mentre ella es dedicava a apilar estotjos d’ulleres buits. “Perdona -li vaig dir-, no voldria atemptar contra la teva paciència, però estic temptat de fer-te una pregunta”. La Pilar va aprovar amb la mirada mentre jo provava de buscar les paraules més adients. Al meu costat, una dona balançava el cotxet d’un nadó que s’abalançava al xumet que la mare li oferia. “Tranquil -va insistir-, em pots abordar, que no et bordaré.” Vaig acollir la seva simpatia amb un somriure mentre ella collia un estoig que li havia caigut al terra. La postura deixava veure més escot del normal i, amb un gest de complicitat amb un client que s’esperava darrera meu, vam acordar que la Pilar tenia uns bons pits. Llàstima que se’n va adonar i, donant-nos l’esquena, es va cordar un botó més. En aquell moment em vaig sentir abatut per haver batut tots els rècords de turpitud. “Saps que l’IVA no es puja? S’apuja.” Amb cara encara més seriosa, la seva mirada em va afollar els ulls i jo me la miro i penso… necessito vacances.
