A NOVA YORK, A LA RECERCA DE VOTS

"Res pot superar la ciutat global per excel·lència per començar la recerca de seguidors entre els catalans de l'exterior"

E, d'Escoltar; "Mai no pots deixar d'escoltar la gent, mai no pots menysprear els seus neguits, les seves propostes o les seves idees. Ja sé que la majoria de persones aquesta idea els deu semblar enormement primària, d'una senzillesa extrema, excessiva per a algú que ha estat al Govern de Catalunya, potser ho pensin amb raó. (…) Però si he encapçalat aquestes paraules amb la idea de la necessitat de tocar sempre de peus a terra, és precisament perquè ho he trobat a faltar molt en la política catalana, com a mínim durant l'època en què jo hi he tingut participació més o menys activa." (Jo he servit el tripartit. Docudrama d'un ex de Maragall, Rafael Vallbona)

L'any 2006, un total de 108.591 catalans que vivien a l'exterior estaven inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) i tenien el dret a participar com a electors en les eleccions al Parlament. D'aquests, només uns 23.000 van exercir el seu dret a vot. Amb tot, la participació, que va ser del 20,82%, va suposar un increment respecte la registrada a les eleccions de l'any 2003 (18,56%) i de 1999 (17,78%).

Conscients d'aquesta realitat, Reagrupament no vol perdre temps i a un any de les eleccions ha decidit plantar-se a Nova York partint de la base que "el front internacional és clau de l'èxit independentista". Si ho comparem amb França, Argentina o fins i tot Andorra, el nombre de catalans als Estats Units és força baix. A data 1 de gener de 2009, hi viuen un total de 7.415 catalans. Ara bé, el cop d'efecte és immillorable: res pot superar la ciutat global per excel·lència per començar la recerca de seguidors i simpatitzants entre els catalans de l'exterior.

De fet, l'onada expansiva ja ha començat a donar els seus fruits i només passejant una estona pel web de Reagrupament, hom pot veure la crida perquè es facin presentacions a Dublín, Buenos Aires o Andorra la Vella. Tot és començar perquè, de fet, qualsevol presentació es fa (i es paga) a iniciativa dels reagrupats de cada territori.

Poc després que Joan Carretero sortís del primer govern tripartit insistia en la necessitat de continuar "tocant de peus a terra per molt que ocupis un despatx oficial, fins i tot el més alt del teu país o del teu partit". En aquell moment, poc que es podia imaginar l'enrenou que es muntaria amb Reagrupament, i que en menys d'un any arribaria al cor de Manhattan.

 
 

Comentaris