A Madrid diuen que ve Arrimadas

"Els votants independentistes no tenen temps ni esma de preguntar-se com pot ser que, amb un candidat a la presó i l'altre a l'exili, la vella pugna entre postconvergents i republicans es mantingui intacta"

Una successió d'enquestes molt cuinades -amb resultats molt primats sobre la intenció de vot directe- i l'eufòria dels mitjans de comunicació de Madrid han creat la sensació que més convenia a l'independentisme: Ve Inés Arrimadas. Per això les crides a la mobilització estan essent extremes entre el bloc independentista i, per això mateix, la sòrdida batalla -una més- entre ERC i Junts per Catalunya està passant molt més desapercebuda del que seria d'esperar. Ve Inés Arrimadas i els votants independentistes no tenen temps ni esma de preguntar-se com pot ser que, amb un candidat a la presó i l'altre a l'exili, la vella pugna entre postconvergents i republicans es mantingui intacta, com si no passés res.

 

Però aquesta anunciació de la vinguda del regne espanyolista encara tindrà una segona utilitat. Si els tres partits independentistes sumen els -màgics- 68 escons, la pressió per tancar un pacte ràpid i sòlid serà extrema entre les bases socials de l'independentisme. És impossible d'imaginar una repetició d'aquelles assemblees de la CUP que van enviar Artur Mas a la paperera de la història i, encara més, reeditar els episodis fòbics entre la tropa d'Oriol Junqueras i la de Carles Puigdemont. Màxima responsabilitat, mínima frivolitat.

 

 

Tenim la classe política més compromesa d'Europa, ho estan pagant amb presó, exili i confiscacions. Però no cal que recaiguin en l'error del partidisme. Ve Inés Arrimadas, efectivament, i només se la pot frenar sumant.

 

Comentaris