A la República ningú no quedarà enrere

En Jordi Cuixart és el meu cunyat. És irrellevant però seria deshonest amagar-ho. Tampoc té res d'especial. Tots som familiars, amics o coneguts d'algú que ha patit la repressió de l'estat en els últims mesos. Ens ha colpit la violència policial de l'1 d'octubre. Hem sentit l'angoixa de la injustícia.

 

Ahir hi van tornar. Ara des del Suprem. Aquesta nit ni en Cuixart, ni en Sànchez, ni en Junqueras, ni en Forn no han dormit a casa.

 

Va tornar la sensació d'impotència. El "no pensava que això també ho farien". La bona notícia és que si ens hem sentit tristos i indignats davant la injustícia és que estan fracassant. Prova que no estem acceptant com a normal la repressió. Si encara teniu ganes de sortir al carrer a protestar, d'abraçar algú proper o us ha costat treballar és que estan fracassant. Estan fracassant perquè tenen tan poc poder que han de fer ostatges polítics per mostrar-se poderosos. Són dèbils i no ho poden amagar.

 

Intenten controlar el dia a dia amb l'única arma que els queda: la por. Volen que cregueu que res del que busqueu és possible, que estigueu tan espantats que acabeu per acceptar qualsevol alternativa només perquè deixin d'agredir-vos.

 

Tenen tan poc poder que no els arriba per anar contra tots els que reclameu llibertats. Per això la seva repressió és aleatòria i selectiva. Ara mestres, ara alcaldes, ara bombers, ara humoristes, ara... tu.

 

Estimats, un poble que ha tastat l'1 d'octubre no té volta enrere. Sabeu (saben) que en realitat no poden res contra una voluntat popular en expansió. Encara no ho han entès. És més: encara ho articulen tot en termes de "guanyar i perdre" de "vencedors i vençuts". El 1714, la pèrdua de les colònies, la Guerra Civil. Espanya només accepta els canvis des de la derrota i la humiliació. Però hi ha una altra manera d'avançar. La no violenta. La que no vol deixar ningú enrere.

 

 

No els ha arribat la notícia. Ara mateix els catalans (els que persegueixen la independència i els que no) saben que es pot desafiar pacíficament un estat i aconseguir el que t'havies encomanat. Vam votar. I volem votar sempre per escoltar tothom. Perquè som plurals, transversals i bastards. Perquè els nostres pares i avis venen d'arreu. Perquè ni dècades de dictadures, ni edificis sencers destinats a la repressió, ni milions invertits en propaganda han pogut amb una idea: Som qui volem ser.

 

Un dels elements que han mirat d'imposar és "el tema" del primer dia de campanya. Han volgut que els partits sobiranistes parlin de la seva agenda: de presos, de repressió, de com "manen". Fer por. No els deixeu. Parlem de quin govern i quin país volem. Parlem del que ens roti. El seu marc mental és el passat. El nostre, el futur. Ens veiem a les urnes.

 

Comentaris