9N i l'essència democràtica

"No voler saber fefaentment què vol ser Catalunya, ignorar el clam massiu expressat de forma continuada, pacífica i cívica des de l'11 de setembre de 2012, no és sols ignorar la realitat, és menystenir la ciutadania"

Al finalitzar l'agost i amb la tornada a la "normalitat quotidiana", les converses amb els companys i coneguts, després de breus explicacions relatives a les vacances, a l'evolució de la crisi i a l'inusual climatologia d'aquest estiu, es centraren amb el proper 11 de setembre i el 9 de novembre. A diferencia del que alguns poden pensar, el fil conductor de les converses no fou la voluntat o no de què Catalunya esdevingui un nou Estat en el marc de la Unió Europea. El debat tampoc es centra en la legalitat o no de de la consulta que es convocarà, emparada en la llei de consultes que properament aprovarà el Parlament català. En totes les converses, i van ser força, el denominador comú fou la democràcia.

Els sistemes democràtics són i aquests és un fet inqüestionable, un sistema d'organització i administració dels recursos col·lectius en el qual la sobirania del poder resideix en els ciutadans, o com la definien els grecs "el govern del poble". En aquest escenari les decisions col·lectives tenen que ser preses pels ciutadans, mitjançant la participació directa o indirecta, sense que aquesta última pugui desplaçar a la primera quan es tracta de decisions cabdals quant al futur. Conseqüentment, la voluntat del poble mai pot ser menystinguda o ignorada; i molt menys en democràcia, ja que és la diferencia fonamental entre els Estats totalitaris i els lliures.

Sabem que en la pròpia gènesi democràtica hi ha els valors associats a la llibertat, la igualtat, la participació i els drets individual i col·lectius en el marc suprem dels drets humans. És en aquest context en el que l'assumpció de compromís amb els valors democràtics exigeix, com afirmar el president Artur Mas el proppassat 6 de setembre: "estar dempeus, no pas ajupits. Estar amb l'ànim serè, no pas atabalat. Tenir moltíssimes ganes d'anar endavant, de fer el camí, de fer el cim".

La convicció democràtica obliga acceptar donar veu als ciutadans. Un dret d'expressar-se que tindria que esser abraçats per a tots, sense excepcions. En democràcia cal facilitar l'expressió lliure dels que consideren que l'estatus quo actual és l'adequat, als que estimen que Espanya té que progressar en un model confederal, i als que volen que Catalunya assoleixi la independència com Estat en el context internacional. Conseqüentment, si les conviccions democràtiques exigeixen donar veu a tots, en la coincidència i en la divergència, caldria reconèixer que és extremadament difícil, sinó impossible, entendre l'actitud d'aquells que s'oposen a que els ciutadans siguem consultats el 9 de novembre sobre el nostre futur. Oposar-se a la consulta o negar-se a modificar els marcs legals per a fer-la possible, com instrument d'oposició a les aspiracions d'Estat independent és evidenciar por a l'expressió lliure dels ciutadans i vulnerar el codi genètic de la democràcia.

Per a mi i per la majoria de persones de peu amb les que he parlat aquest inici de setembre, amb motivacions, prioritats i ideologia política diversa, el debat en aquests moments no és la independència. Aquest serà un debat i reflexió a partir de que els ciutadans siguem cridats a la urnes. Ara el debat real, el que esta en joc, és l'essència democràtica. I aquest aspecte que és assumit per una gran majoria dels ciutadans hauria d'esser acceptar i assumit per tots els polítics i càrrecs públics. És imprescindible assumir que la democràcia indirecta i el requerit diàleg institucional, mai pot suplantar la democràcia directa quan es tracta de temés transcendentals.

No voler saber fefaentment què vol ser Catalunya, ignorar el clam massiu expressat de forma continuada, pacífica i cívica des de l'11 de setembre de 2012, no és sols ignorar la realitat, és menystenir una ciutadania, que reiteradament ha evidenciat amb tolerància i respecte la seva voluntat de ser i fer.

 
 

Comentaris