988 INDEPENDÈNCIA

"Catalunya arranca de lluny, tant que hom ni en troba els papers"

La data és arbitrària, certament, No hi ha, com per exemple als EUA un dia concret, una acta escrita. Fou un procés. El món feudal es basava en relacions de vassallatge entre comtes i reis on havia de regnar la lleialtat, la confiança i l'obligació; l'incompliment esdevenia ruptura total i conflicte. En una Catalunya dividida en comtats, que eren els autèntics monarques locals pel poder militar, polític i judicial, amb la complicitat de l'església. Aquesta rebia dels comtes protecció i recursos per esglésies i monestirs, era una simbiosi. Els comtes podrien anar ampliant, per matrimoni o conquesta, llurs territoris. Dels comtes el de Barcelona era el primer malgrat ser tots iguals, d'ací el terme: Cap i casal. Catalunya arranca de lluny, tant que hom ni en troba els papers. Fou un procés, com el de la llengua, derivada del llatí i que no fou, és clar, d'un dia per l'altre que hi hagué la mutació. El 1988 diversos catedràtics elaboraren un informe, que citem a sota, on proven documentalment l'existència d'un poble diferenciat i conscient del que era ara fa mil anys.

El fet crucial fou la negativa del comte Borrell II de Barcelona a prestar vassallatge al rei dels francs Hug Capet. Era el 988. El 6 de juliol del 985 Al-Mansur assalta Barcelona, la crema, com també ho fa amb els monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Pere de les Puelles. La població fou sotmesa, era habitual i els cristians també ho feien, a esclavatge o morts els qui no pogueren fugir. Foren duts lluny de la terra. Borrell, és de suposar, demanà socors al rei Lotari a qui havia jurat fidelitat. Regnava però el fill de Lotari Lluís V que havia de donar resposta. Gerbert d'Orlhac va escriure al seu abat, des de Reims manifestant que els francs, al seu parer, no ajudaran a Borrell. La situació es complica quan Lluís V mor abans del primer any de regnat. La nova dinastia monàrquica a França amb un duc al davant feu trontollar el poder franc, altres ducs podien pensar que eren iguals que el nou rei. Al comtat de Barcelona, Catalunya aviat o millor terra de catalans, un comte i un duc davant per davant. Si el rei Hug tenia problemes amb els ducs francs també en podia tenir amb els catalans. Fos com fos els exèrcits no baixaren i Borrell s'espavilà: fortificà fronteres, reconstruí Cardona i d'ací precisament en la carta de població de l'abril del 986 ja es considera un sobirà. On posen l'èmfasi els erudits, entre els quals Manuel Mundó, un autèntic savi, és en la carta, també de Gerbert, del desembre del 987 on manifesta els recels del franc sobre la fidelitat del català i li atorga un cert poder, en condicional: dubta que vagi a Aquitània a confirmar la fidelitat promesa. Al Cronicó dels reis gots i dels francs, escrit el 1011 a Barcelona es regategen mèrits al capet. A partir de la ruptura del 988 cap privilegi franc va a terres catalanes, abans de forma regular n'hi anaven per monestirs, esglésies. La ruptura s'ha consolidat. Sant Cugat ens donarà la clau. En aquest monestir el franc Lotari dona un precepte reial d'immunitat el 986 i el 988 serà Borrell a qui qualificà de duc d'Ibèria. L'expressió s'ho val i s'escriu a l'informe citat:

«Tota una troballa, potser de l'escrivà santcugatenc, però, en tot cas, d'un gran significació política. Entre Hispània, dominada per l'Islam, i la Gàl·lia dels francs, hom ha de recuperar l'antiga Ibèria, fet diferencial clar, de la qual Borrell és duc alhora que marquès pel seu caràcter fronterer. I Borrell manifest expressament que les seves terres, les ha rebudes de Déu i no de ningú més.»

Un document del 993 diu que Hug regnava de fa sis anys a França com si fos un país diferent del que redacta el document, si estiguessin sota la seva jurisdicció no parlarien de llunyanies. Venim de lluny, quan Espanya exhibia, i la data no és precisa, que tenia cinc segles i bolcava els recursos de tots s'imposava la campanya publicitària com d'una unificació, la Generalitat, de Pujol, és clar, replicà amb llibres, exposicions i programes parla de Catalunya: mil anys.

Per a saber-ne més: Procés d'independència de Catalunya (ss. VIII-XI). La fita del 988, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1989. Text en català, castellà, francès i anglès.

 
 

Comentaris