93 en comptes de 9

"Racionalment, costa imaginar un desenllaç dels esdeveniments que s’acosten sense incloure l’aplicació d’un nou 155"

El periodisme no ha estat capaç d’explicar encara quins han estat els mecanismes que han portat Pedro Sánchez i el PSOE, en només 9 mesos, del document de Pedralbes al ninguneig displicent, primer, de la qüestió catalana i a l’agressivitat verbal, després, amb l’amenaça del 155 per bandera. En qualsevol cas, el PSOE arriba a la repetició electoral i a la sentència del Suprem amb el mode nacionalista activat i una clara predisposició a les solucions autoritàries en relació a Catalunya. Una vegada més, el socialisme espanyol es mostra incapaç de generar un marc realment alternatiu al de la dreta en la qüestió nacional a Espanya i s’acaba embolicant amb la bandera, en part per convicció i en part per temor a ser atropellat electoralment a l’Espanya castellana, que és l’hegemònica demogràficament i política.

Racionalment, costa imaginar un desenllaç dels esdeveniments que s’acosten sense incloure l’aplicació d’un nou 155. La sentència del Suprem ens retornarà a la tensió de fa dos anys i obligarà les institucions catalanes a algun tipus de reacció que, per moderada que sigui, òbviament serà considerada mereixedora del 155 per part de PP, C’s, el front mediàtic madrileny i, per sota, el deep state. La coincidència pre-electoral inflamarà els discursos de Casado i Rivera, el soroll serà eixordador i la pressió sobre el PSOE, brutal. Costa imaginar l’actual Pedro Sánchez resistint-la, i més jugant-s’hi la presidència a un mes d’unes eleccions. De fet, ara mateix és més fàcil imaginar-se’l encapçalant la ràtzia per evitar que l’allau li passi per sobre. Que hi hagi o no motius legals objectius per aplicar el 155 serà el de menys, això ja ho hem après.

 

Una altra cosa és si l’aplicació efectiva del 155 li serà tan fàcil al govern espanyol com al 2017. Fa dos anys el President i els consellers van abandonar voluntàriament els seus despatxos, una decisió que, encertada o no, va deixar els funcionaris de la Generalitat als peus dels cavalls. L’estat no va trobar resistència, i aquell dilluns infaust va començar una plàcida presa de control de l’administració catalana.  Ara, però, tot podria ser molt diferent. De la mateixa manera que costa imaginar-se Pedro Sánchez liderant una resposta no autoritària, costa imaginar-se l’actual Govern abandonant el vaixell sense resistència. No perquè els d’ara siguin més valents o més decidits que els de fa dos anys (no hi ha cap motiu per pensar-ho), sinó perquè les circumstàncies són radicalment diferents: el vector principal no serà una DUI fake sense capacitat de ser defensada, sinó l’obligació moral d’una resposta digna davant d’una injustícia flagrant.

Si aquesta situació s’acabés donant, la pregunta és clara: què farà l’estat amb un President i amb uns consellers cessats des de Madrid per decret llei, si es neguen a abandonar els seus despatxos? Els detindrà i en comptes de 9 presos passarà a tenir-ne 23? I què farà amb 70 diputats (potser 78), si es neguen a acatar la dissolució del Parlament a diferència del que va passar fa dos anys? Els detindrà i en comptes de 23 presos en tindrà 93? Potser, només potser, resulta que aconseguir un col·lapse en l’estratègia repressiva de l’estat espanyol no està tan lluny de l’abast de l’independentisme.

 

Comentaris (8)
Raúl Vicente Fa 28 dies
Qui no té poder, no pot fer res. Amb la meitat de la població en contra, amb les potencies mundials en contra, sense forçes armades... De què parleu? Voleu un bany de sang com a Iugoslàvia? Per que aquest serà el "full de ruta" que seguirà l'exèrcit castellà, altrement anomenat falsament "espanyol". L'hegemonia sobre la major part de la Península Ibèrica es a mans castellanes d'ençà 300 anys enrera. I aquest es el principal problema : Espanya es massa castellana. Si Espanya fossim t
Aquí hi ha censura Fa 28 dies
Sembla que posar de manifest que el sr. Voltes es contradiu segons li convé i remarcar la impossibilitat del que proposa posant uns mots totalment inofensius a alguns dels nostres representants polítics no es publicable. En canvi que altres comentaristes en insultin com a poble si que ho és.
Els nostres actes parlen més que les nostres paraules. Fa 28 dies
Els espanyols saben que els catalans som un poble sense caràcter i inofensius i poden fer el que vulguin. És una de les coses que han quedat més clares amb el fallit "Procés".
Ramon Fa 28 dies
És senzillament impensable que ningú es faci independentista veient TV3. Ja no diguem que es faci nacionalista català, passa prèvia i necessària per ser independentista.
Mar 350 Fa 29 dies
Confio que ERC i PdCAT trenquin tots els pactes municipals i als consells comarcals que ,dissortadament , van fer amb el PSOE.
Ramon Fa 29 dies
Van deixar TV3 fora del 155 perquè els era més útil tenint-la en mans d'ERC.
No espero res dels nostres polítics Fa 29 dies
Fa dos anys es van correr a entregar abandonant les institucions i la gent que els havia votat. No dubto que ara farien igual. És impossible esperar cap acció digna dels polítics professionals. Cal que pleguin tots.
LLIBERTAT, AMNISTIA, AUTODETERMINACIÓ I...REPÚBLICA CATALANA Fa 29 dies
És evident, hores d'ara, que hom no sap quina en té pensada el Pedro Sánchez i el PSOE per a Catalunya. Però, si "ells" impulsen un nou 155, el PSC, més aviat que tard, serà un cadaver polític a Catalunya. I a alguna diputació, consell comarcal i Ajuntament on el PSC té alguna cosa a dir gràcies als indepes i als d'EC-Podem... els sociates se n'haurien d'anar a pastar fang per temps.