Aquest és el preu que es paga l’hora extra d’un controlador aeri, el col•lectiu que acaba de decidir convocar la seva primera vaga general a l’Estat. El seu conveni fixa un màxim de 1.200 hores laborals anuals però com que resulta que falten controladors, les 2.300 persones que es dediquen a aquesta professió han estat treballant (i cobrant) unes 600 hores extres anuals. Amb el nou decret aprovat pel govern central, la seva jornada s’ha ampliat a 1.670 hores, de manera que gran part d’aquestes hores extres han quedat integrades a la jornada laboral. La repercusió en el seu salari és evident. S’ha vist retallat en un 40%: d’uns 360.000 euros anuals a “només” 200.000. Per acabar-ho d’adobar, des que va entrar en vigor el nou decret el febrer passat, les baixes mèdiques en aquest col•lectiu s’han triplicat, arribant a afectar unes setmanes enrere al 40% de la plantilla en el cas de l’aeroport del Prat. I ara, finalment, decideixen aturar el tràfic aeri del país en ple mes d’agost per reivindicar unes condicions laborals aristocràtiques, precisament, en aquests temps de vaques tan magres.
Reconec que davant d’aquest panorama es fa difícil no posar-se (potser per primera vegada) al costat de l’Administració. Fins i tot hi haurà qui desitgi veure a ZP fent un cop de puny a la taula a l’estil Reagan, que l’any 1981 va acomiadar 12.000 controladors aeris dels Estats Units després de diversos dies de vaga. El Ministeri de Foment i AENA ho saben. Saben que tenen l’opinió pública al seu favor, i el ministre José Blanco ho aprofita adoptant l’insòlit paper de Robin Hood que lluita contra dos mil tres-cents egoistes privilegiats i insolidaris éssers que en lloc d’humans semblen dimonis despietats.Potser sí que els controladors tinguin qualitats sobrehumanes, vistos els resultats de la darrera convocatòria de les oposicions (2008), en les quals només van aprovar un 3% dels examinats. De fet, aquest és el tema de fons.
Com és que falten controladors? Estic convençuda que la pèssima gestió d’AENA des de fa anys n’és bona part responsable, però de l’altra, confesso que no conec ni una sola persona del meu entorn que s’hagi plantejat ser controlador. I per què serà que no hi ha més persones disposades a triar una professió suposadament tan plena de privilegis? De veritat que ho desconec. Per als qui s’ho estiguin començant a rumiar, informar-los que per presentar-se a aquestes oposicions només cal tenir un alt nivell d’anglès i el títol de Batxiller, a diferència de fa uns anys que calia tenir una diplomatura universitària. Això sí. Estigueu preparats per a constants canvis d’horaris i torns nocturns, per estar permanentment disponibles els 365 dies de l’any, per ser traslladats intempestivament d’un aeroport a l’altre sense previ avís i per anar sempre curts de son. I sobretot, el més important, sapigueu que mai no podreu cometre ni un sol error.
L’1 de juliol del 2002 un avió que volava la frontera germanosuïssa amb 50 nens russos a bord va xocar contra un Boeing a causa d’una errada dels controladors de l’aeroport de Zurich. El 24 de febrer del 2004, el rus Vitaly Kaloyev, que va perdre en l’accident la seva dona i els seus dos fills, va consumar la seva venjança personal al aconseguir trobar un d’aquells controladors i apunyalar-lo davant de la seva família fins a la mort.
Si els controladors reclamen descans i certa estabilitat d’horaris, potser la irresponsabilitat sigui no escoltar les seves reclamacions, que semblen perdre tota la força pel fet de cobrar grans sous (com si fossin els únics que cobren xifres astronòmiques!). Però qui estigui convençut que els irresponsables són ells, de debò, que es plantegi seriosament donar un cop de timó a la seva professió (o encoratjar germans i fills). Potser així algun dia canviarem entre tots les regles del joc. Malauradament, de moment, són aquestes i el ministre de Foment i els directius d’AENA farien bé de reconèixer els seus errors de planificació en la convocatòria i assignació de places i també en haver permès que les condicions laborals siguin precisament les que són.
